Maneig del xurm

• Al naixement: Si ha estat un part normal i el vedell/a es troba bé, cal separar-lo en un lloc sec i que no hi hagi corrent d'aire.

Si teniu casetes individuals és el millor , doncs estarà sol i al no tenir contacte amb altres no l’hi podran encomanar cap malaltia, (les casetes múltiples sols serveixen per vedells deslletats, no per vedells mamons).

Sinó cal posar-lo en un lloc que estigui aïllat dels altres vedells que mamin.

Si el part no ha estat normal caldrà reanimar el vedell, per evitar complicacions pulmonars, és bo tenir el vedell penjat per les cames, perquè tregui tots els sucs de l'aparell respiratori i els de l'estómac

• Donar calostre durant 3 dies. És convenient donar la llet (calostre) de la seva pròpia mare, ja que és aquesta qui li donarà tots els anticossos naturals que ella té. Sols en cas de necessitat: mort de la mare, febres vitulàries, mastitis als quatre mugrons; llavors podrem utilitzar o bé calostre congelat (és bo congelar calostre de les vaques que el tinguin més espès, això indica que es un bon calostre, en botelles de 1,5 litres; per descongelar fer-ho al bany-maria per evitar que a l'escalfar directament destruïm les Vitamines i sobretot les Globulines (que ens donaran l’inmunitat passiva ) o bé, si no hi ha més remei, la llet de l’última vaca que ha parit.

• Donar el calostre abans que passin 4 hores. Ja que la capacitat d’absorció del budell prim disminueix a partir de les quatre hores de vida i degut al volum de les globulines, (son molt grans) cada hora que passa serà més difícil que passin del budell a la sang.

• Alletament sense sobrepassar la capacitat de quall (4art estómac), que és on va a parar la llet directament des de l’esòfag, sense passar ni pel remuc ni pel llibret. Vegeu Pla d’alletament.

• Utilitzar sempre la mateixa galleda per a cada vedell, si cal, marcar-la amb el nº de la vaca o amb el nº de la caseta on estigui ell. Rentar-la sempre amb aigua calenta per eliminar els greixos i no fer la servir per un altre vedell fins acabar l’alletament.

-Els principals problemes durant les primeres setmanes de vida son:

1. Processos pulmonars: Pneumònies i pulmonies. Son degudes principalment que el vedell s’ha empassat líquids: aigües del part o llet. Cal actuar ràpidament perquè perden la gana i queden al terra morin a les 36-48 hores, si no son tractats
2. Processos digestius: diarrees que poden ser víriques, bacterianes o bé origen mecànic (excés de llet, llet massa concentrada, etc.), és convenient saber quina és la causa per poder obtenir resultats bons. De les tres fases de la diarrea: benigna, abundant i deshidratació. Cal conèixer en quina estem i si cal recórrer a aplicar mesures: antibiótics, sèrums, etc.

• Desmamar-la quan faci el doble del pes al moment del part.

Pla d'alletament:

Setmana	Nº d’àpats	Litres de llet
1	3	1.5
2	2	2.5
3	2	3
4	2	3.5

• Alimentar-la, perquè tingui un creixement harmònic.Cal començar a donar, a partir de les 3 setmanes, userda seca de bona qualitat, pinso amb un bon percentatge de proteïna, energia i sobre tot els minerals suficients per aconseguir un creixement constant. Caldria obtenir un guany mitjà diari d’almenys 1.000 grs. (1 kg.) . Vegeu el quadre del final

• Als 8 dies de vida, tallar els mugrons suplementaris. Per tal d’evitar fer-ho quan son més grans i llavors fa falta la Cirurgia, perquè quedin bé. Penseu que el desenvolupament del teixit mamari de cada popa ve determinat per l’existència del mugró.

• Cremar banyes: amb crema o amb llapis. És pot fer junt amb el tall dels mugrons, als 8 dies de vida.

- Fins els 6 mesos cal alimentar la recria com si és tractes d'animals destinats a l'engreix. Per tant l'alimentació d’aquesta fase es molt important per desenvolupament de la futura mare, sobretot si volem començar a cobrir-les a partir dels 15 mesos.

- Convé utilitzar, doncs amb aliments concentrats d'alt valor protèic i energètic. Durant aquesta època de creixement no es poden donar ensitjats, que provoquen una acidosi ruminal, ni menjars de baixa qualitat : userda seca florida, farratges verds escalfats, etc...

- GUANY MITJA DIARI (GMD)

EDAT mesos	PES Kgs	G.M.D grs.
1	45	1.000
6	230	650
13	350	770
16	420	560
20	480	500
22	520	700
24	560	part

La qualitat dels ensitjats de blatdemoro

Ens trobem ja en plena sequera i potser que la Sitja de blatdemoro sigui difícil d'obtenir, per a la vostra informació us donarem el nostre punt de vista sobre la manera d’obtenir-ne els millor resultats.

Tal com s’estan posant els preus de: la llet, els cereals, la soja i els minerals i les vitamines. Hem de procurar, si utilitzem els productes propis, que siguin de la millor qualitat possible, doncs tot el que tinguin de menys ho tindrem de comprar de fora i per tant potser les despeses seran superiors als guanys.

Dintre de l’empresa de la llet hem de considerar dues parts ben diferenciades: l’agrícola i la ramadera

1. No sempre aprofitant la nostra producció agrícola, la producció de llet estarà optimitzada.
2. La rendibilitat d’una explotació ramadera lletera depèn en gran part de l’alimentació. (60-65 % dels costos totals)
3. La part d’explotació agrícola pròpia hauria de ser rendible, però sovint el TEMPS (pluja , sol , vent) tira per terra les expectatives més optimistes i ensorra les previsions.
4. Al no poder disposar de maquinaria pròpia per a ensitjar, tenim de fer-ho quan ens toca i quasi sempre quan ens toca no és mai el moment òptim per a cada menjar.
5. Fins ara els preus de la maquinaria eren factibles per obtenir llet, però actualment ens augmenten tan els costos fixes de producció que en moltes explotacions resulten insostenibles. (tres tractors + unifeed + escampa fems + “cuba” + remolc + remolc de bales + arades de discos + sembradora + estripadora + embaladora, etc…)
6. Les reparacions de la maquinaria i els preus de taller augmenten anualment amb l’IPC o més, en canvi els productes considerats de primera necessitat (i la llet n’és un d’ells) no poden pujar per evitar que la gent no els pugui comprar, d’aquesta manera podem mantenir una Societat Post-Industrial i de Serveis (que sovint son totalment innecessaris i han estan creats artificialment per la societat de consum)
7. Si som capaços de poder comptar les hores de maquinaria que destinem a la part agrícola de l’explotació veuríem com els costos de producció dels aliments propis son més alts del que pensem per que: la qualitat del producte és inferior i comparant-lo amb un de compra més car.

Ensitjat	% S.S.	Midó Sitja	Midó F.BdM	kgs	0.22 €	€ kg sitja	Cost	Cost ptes
Blatdemoro	28	170	720	0.236	0.052	0.054	0.106	17.64
Blatdemoro	30	200	720	0.195	0.043	0.054	0.097	16.14
Blatdemoro	33	300	720	0.050	0.011	0.054	0.065	10.82
Blatdemoro	36	340	720	0.000	0.000	0.054	0.054	9.00

En aquesta taula veiem que solament tenint en compte la quantitat de midons de l’ensitjat per poder tenir el mateix rendiment lacti, caldria afegir-hi des de 236 grs de farina de blatdemoro fins a 50 grs per cada quilo de sitja per fer la mateixa llet que amb un ensitjat òptim del 36% de SS.

Vol dir això que si solament som capaços de fer un ensitjat del 28% de SS (Substància Seca) el nostre ensitjat ens surt a 17,64 ptes per cada quilo enfront de les 9,00 del bo comptant la farina al preu que anat enguany.

Per obtenir bons ensitjats cal fer-los en el moment en que la planta presenta un grau de maduració ideal, el millor moment pel blatdemoro, ara que les màquines trinxen a la mida que volem des de 7 mm fins a 17 mm i tenen corrons per poder aplastar tots els grans, és:

1. Buscar dues o tres plantes significatives, per exemple comptar 10 fileres des del voral, mai de les primeres files.

2. Mirar si els grans de la panotxa tenen ja la forma de queixal, una petit solc en la part externa del gra.

3. Obrir la capsa per la meitat i observar que la part de farina del gra està al 50 % vegeu les fotos que adjuntem.

4. Al apretar els grans quasi no ha de sortir llet ni el grill del gra.

No hi ha cap regla per saber la maduració del gra en relació al temps que tardarà, ja que depèn principalment de dos factors:

· Temperatura ambient

· i Quantitat de Radiació Solar rebuda.

En condicions normals (temperatura de 18ºC mínima fins a 34ºC de màxima ¡ insolació des de les 7 del mati a 2/4 9 del vespre) i segons la nostra experiència per passar d’un 25% al 50% sol tardar una setmana. Mantenint la temperatura però sense radiació solar, dies ennuvolats i xafogosos, els dies de maduració poden quasi duplicar-se de 7 dies a 12 dies

Escandall de Sitja de BdM amb un 35% SS	Sobre terra	Rasa	Trinxera	Embolicat	Borsa 3 m.
Mermes en % de quilos	18	12	8	3	1
Preu del producte	6.11	6.11	6.11	6.11	6.11
Preu plàstic	0.30	0.40	0.20	2.80	1.30
Picar i transport	1.50	1.50	1.50	1.50	1.50
Preu sense mermes	7.91	8.01	7.81	10.41	8.91
Mermes	1.42	0.96	0.63	0.31	0.09
Cost	9.33	8.97	8.44	10.72	9.00

Si el nostre ensitjat esta posat sobre el terra directament caldrà comptar unes mermes superiors al que fem en rasa , en trinxera o bé en plàstic, veieu la taula d’escandall.

Cal dir que tan la 1ª com la 2ª opció, afecten molt negativament al medi ambient degut a que els sucs que deixen anar es colen fins al nivell freàtic, també passa així amb el de trinxera si no disposa d’una fosa per acumular els sucs que després haurem d’eliminar, amb tot i això veiem que el preu entre el que està fet sobre terra i el de rasa son pràcticament idèntics al de la borsa de 3 m (275.000 kgs),

Les mermes cal eliminar-les, SANEJANT LA SITJA, no es poden aprofitar per donar a les braves o a les eixutes, cal doncs fer-les servir com a matèria orgànica per adobar la terra, és consideren com a fems.

Al preu del trinxera cal afegir-hi els cost de la construcció i amortització de la Sitja que ve a ser de 0,50 ptes/kg.

(60 vaques x 25 kg/dia x 365 dies = 550.000 kgs + 8 % mermes = 600.000 kgs any, cal construir 2 (dues) sitges de 400 m3 = 5 ample x 2,5 d’alt x 32 llarg; cost aproximat junt amb la fosa de recollida de sucs uns 6.000.000 de ptes, essent generosos, 20 anys d’amortització = 300.000 anyals dividit entre 600.000 kgs = 0,50 ptes/kg )

Pràcticament surten tots ENTRE 8,94 i 9,00 ptes/kg = 0.054 €/kg però entre el trinxera i la Borsa única ens queda: en un els sucs i en l’altre la borsa de plàstic.

Sobretot la qualitat de l’ensitjat, ja que en el moment que la planta es trinxada i aplastada entre dintre de la borsa, l’absència d’aire (que és el gran enemic de l’ensitjat) fa que comencin totes les reaccions que faran una fermentació correcta, mentre que en la sitja de trinxera caldrà un treball més acurat i seriós per obtenir una sitja de qualitat, ja que sovint es tapen l’endemà, no si posen prou pesos al damunt i les fermentacions comencen als dos dies ocasionant les mermes en quantitat que hem comptat abans.

Cal dir també que cobrir la sitja amb neumàtics usats està arribant al seu fi, per que:

• son contaminants al dissoldre l’aigua de pluja el cautxú i d’altres substàncies
• i per que la malla d’acer que porta dintre, si cau a l’Unifeed pot provocar l’aparició de vaques clavades.

Elimineu els neumàtics per evitar problemes més endavant.

La sitja de BdM no es pot embolicar en bala, però l’hi hem posat per comparar preus, penseu que d’altres matèries que s’hi ensitjen poden sortir molt cares, sobretot si la quantitat d’aigua del farratge es molt elevada perquè emboliquem aigua quasi a 4(quatre) ptes el quilo. I tenim desprès molta feina per destruir els plàstics que ens queden.

Així doncs caldria embolicar en BALA RODONA només productes de qualitat: digestabilitat alta, proteïna vertadera alta, poca quantitat de NH3, proteïna soluble baixa i amb un nivell de humitat per sota el 65%. També és important que la humitat no sigui molt baixa per evitar el creixement de fongs dintre de la bala.

Consell: Aprofitar els aliments propis de l’explotació és bo, però cal obtenir-los de la millor qualitat possible, perqué el seu preu optimitzi les produccions.

Les vaques

El món de la vaca, principalment la de llet, ha fet un canvi radical en l’últim segle.

L’evolució ha estat deguda sobretot al fet que la inseminació artificial ha pogut accelerar la velocitat de millora genètica. Desprès d’utilitzar semen fresc i fer proves per veure els braus que milloraven les produccions i qualitat de la llet, es va assolir la congelació de cèl·lules masculines i d’aquesta manera poder guardar-les molts dies, inclús molts anys, cosa que permet el seu transport amb Nitrogen líquid que els manté a 196ºC sota zero.

Durant els últims 40 anys hem passat de produccions de 2.500-3.000 litres a 10.000-11.000 litres de llet en poc més de 10-11 mesos, això vol dir que les mitjanes de 10 litres per vaca i dia han passat a 30 litres.

Avui dia tenim vaques a les nostres explotacions que fan més de 60 litres cada dia (en moltes cases no els podrien ficar a la seva nevera) en dues munyides i poden arribar a 72 amb tres o quatre munyides en granges amb robots, que no necessiten l’esclavitud de la presència humana els 365 dies de l’any.

El menjar també ha canviat ostensiblement i ha estat un altre factor important per obtenir produccions importants, hem passat de menjar verd directament als prats, a portar el menjar als pessebres de les quadres que hi havia a la planta baixa de quasi totes les cases, fins i tot a les grans ciutats, desprès s’han construït ja explotacions específiques i el menjar els hi donem ja tot barrejat.

La sanitat també ha arribat a les vaqueries i actualment a TOTES les vaques els hi fan probes per controlar si pateixen malalties que puguin transmetre als homes.

El que ha canviat més ha estat la llet.

Actualment no cal bullir-la, com feien abans per eliminar els microbis que portava, avui dia hi ha granges que poder fer llet certificada amb totes les garanties sanitàries que no ocasionarà cap problema als humans que la beguin, i trobem al mercat llets PASTEURITZADES de qualitat immillorable tant de gust com d’olor. També trobem molts derivats làctics que potser han substituït el vas de llet matinal que preníem tots nosaltres de petits. I en especial els formatges, tot un món de gusts i textures que fan les delícies dels gourmets. Potser la sotragada més forta ha estat l’aparició de l'EEB, que ha fet baixar fortament el consum de carn de boví i especialment on s’ha notat més ha estat en les vaques de pastura. Però en un període curt entre 5 a 8 anys, ben segur que és podrà erradicar. El futur sembla que va cap a un manteniment de les estructures ramaderes per tal de conservar tant els paisatges com els ecosistemes del nostre país per a un manteniment SOSTENIBLE de la nostra terra. Potser ací ja hem fet una mica tard i els polítics han cregut massa en la globalització de l’economia, han deixat desaparèixer masses estructures unifamiliars i ens costarà encarrilar novament el teixit agrari, que en aquest moment està molt envellit. De totes maneres hem de ser optimistes.

Sala de Munyir

RECOMPTE CELUL·LAR i MASTITIS SOTSCLÍNICA

Degut a varies causes, principalment a les altes temperatures d’enguany, hem pogut observar un augment de les mastitis clíniques de tipus Ambientals: E. COLI, PSEUDOMONES, KLEBSIELLA, PROTEUS , LLEVATS i FONGS

Les de la E. Coli, no solen donar recomptes cel·lulars alts degut que la infecció que provoquen és de curta durada, no persisteix i per tant no pot derivar cap a una mastitis sots-clínica (“subclínica”).En canvi solen ser greus per la salut general de l'animal.

La problemàtica que dona aquesta mastitis és de dues classes:

1- A nivell local inflamació amb: enduriment del quarteró, secreció amb absència de caseïna ( la proteïna de la llet ), per això sols és sèrum i no és de color blanc.

2- A nivell general un shock endotóxic provocat per les toxines que tenen els gèrmens dintre de les seves membranes.

És per això que aquesta mastitis moltes vegades no ens cal tractar-la amb antibiòtics, ja que el problema no és el microbi sinó les substàncies que ha deixat anar quan ha mort, les quals fan que l’animal ens quedi intoxicat.

Veiem que la vaca resta parada al mig del pati, amb el cap estirat, li cauen unes babes blanques, deixa de menjar, s’aprima ràpidament, se l’hi ensorren els ulls i fins hi tot al començament del procés pot quedar a terra no podent aixecar-se per la qual cosa es tracta com unes febres vitulàries.

En canvi la mastitis sots-clínica dona lloc a una infecció persistent, contra la qual l'epiteli de la mamella es defensa produint: les cèl·lules somàtiques, que no son altra cosa que les cèl·lules encarregades de destruir (o absorbir per digerir-les) les cèl·lules infeccioses: les Bactèries.

Aquestes són les Cèl·lules Somàtiques que baixen amb la llet, són detectades, per medis electrònics, i ens indiquen la salut del mameller de cada vaca. Normalment les bactèries que donen C.S. altes es transmeten a la sala de munyir i son: ESTAFILOCOCS, ESTREPTOCOCS, CORYNEBACTERIUM i MYCOPLASMA

Si mirem les cèl·lules del tanc; tenim una noció de la sanitat de tots els mamellers, però no coneixem quines vaques son les que tenen problemes ni quin o quins quarterons tenen una infecció persistent.

Si mirem les de cada vaca, veurem quines tenen mastitis sots-clínica, que normalment és cronifica i ens fa augmentar les C.S. Cal tenir en compte que les C.S. són altes tant al començament com al final de la lactació i que a partir de la 5ª lactació van augmentant progressivament.

Per saber els quarterons que tenim afectats podem realitzar d’una forma rutinària i senzilla el C.M.T.(Test de Califòrnia). Amb el Test sols tenim la certesa de quins quarterons son els afectats, però no sabem si els podrem curar o no.

Quan tenim un recompte cel·lular alt tenim de seguir els passos següents:

1. -Anàlisi de la llet del tanc per veure quins gèrmens hi tenim.

2. -Si trobem Estreptococs Agalactie o Estafilococs Aureus, cal identificar les vaques que el tenen i quin tenen, també caldria saber durant un període mínim de tres mesos consecutius, quines son les que mantenen alt el nivell de cèl·lules somàtiques.

3. -En cas de vaques amb Estreptococ Agalactie es pot efectuar un tractament de schock amb la Penicil·lina. Podem obtenir un èxit de curació d’un 90%. Es pot eliminar totalment de l’explotació, però si després de dos o tres tractaments no hem tingut èxit, cal eliminar la vaca.

4. -Les vaques infectades amb el Estafilococ Aureus, cal aïllar-les de les altres, munyir-les les últimes i sacrificar-les, doncs no tenen SOLUCIÓ, ja que totes les soques del microbi presenten resistències a quasi tots els antibiòtics.

5. -Una bona mesura seria obtenir una mostra individual als 15 dies del part per fer una identificació de gèrmens.

6. – Quan coneguem la situació cal saber si és pot medicar (antibiograma) i si val la pena fer-ho, doncs dependrà de: l’edat, el nº de lactació, el moment de la mateixa, la producció de la vaca.

7. – Fer repassar la màquina de munyir: polsadors, mugroneres, capacitat de buit, capacitat dels col·lectors, etc...

8. – Repassar la manera que munyim: rentem el braguer?, l’eixuguem amb un paper o amb una tovallola individual?, canviem les mugroneres d’una vaca a l’altra sense desinfectar-la?, fem pre-diping?, fem post-diping (iodòfors o segelladora)? Vegeu el butlletí nº 1 de Serveis Veterinaris.

9. – Eliminar les vaques velles que tenen recomptes cel·lulars alts

És evident que si tenim un recompte cel·lular alt no el podrem pas resoldre en uns pocs dies, caldrà treballar en cada un dels punts on podem tenir mancances, doncs si només treballem en un de sol no podrem assolir resultats que siguin palpables i per tant esperançadors de cara a un futur a curt termini.

Finalment si teniu problemes que no podeu resoldre, consulteu els nostres serveis, estarem sempre a la vostra disposició.