11.12.07

La reproducció

Fetus boví d'uns 40 dies

Una vedella comença a ser fèrtil a partir de 9-10 mesos, ja

que a aquesta edat comencen a tenir zels, però perquè tingui un bon desenvolupament corporal cal esperar dels 15 als 18 mesos en la Frisona i dels 22 als 25 mesos en les d'aptitud carnissera.

La gestació d'una vaca dura aproximadament com la d'una dona: 9 mesos. Durant aquest nou mesos la brava (vedella que té més d'un any i menys de 3) comença a modificar l'estructura del mamaller i a créixer més ràpidament degut al canvi hormonal que provoca la progesterona (hormona encarregada de mantenir la gestació) en els últims dies s'omple el mamaller i comença a segregar calostre, que es transforma en llet als quatre dies desprès del part.

Normalment cada vaca de llet tarda entre 12 i 13 mesos(1 any) en tornar a tenir un altre vedell i és solen cobrir entre 60 i 80 dies desprès del part.

La vaca solament pot quedar prenyada quan està zel.

El zel és l'expressió externa per manifestar que a l'ovari hi ha un fol·licle de Graaf amb condicions d'ésser fecundat i poder reproduir-se i per tant perpetuar l'espècia.

La vaca presenta un zel fèrtil a la segona o tercera vegada que l'ha tingut desprès del part i en té un cada 21 dies aproximadament. Un zel sol durar entre 10 i 14 hores i les vaques accepten la monta natural (al brau) durant unes 8 hores, el PERÍODE de temps millor per inseminar està entre les 12 i 18 hores

Clarament la reproducció en les vaques (sobretot en les races lleteres) ha passat de ser natural amb el brau a artificial mitjançant l'inseminació.

Amb l'inseminació artificial podem millorar més ràpidament, tant les produccions com la morfologia, a les vaques s'els hi aplica actualment l'inseminació artificial, com a mètode de reproducció dirigida.

L'INSEMINACIÓ ARTIFICIAL. -Es l'introducció de cèl.lules germinals masculines a dintre de la matriu de la femella sense que hi hagi una veritable monta.

L'ús de la I.A en la cria comercial del boví està relacionat amb el fet de que un acoblament normal un brau produeix entre 50 i 100 vegades més semen del necessari per fer que una vaca sigui fecundada.

Mitjançant la recollida del semen, dissolent-lo i si és necessari emmagatzemant-lo, ultracongelat a 196 º C per sota de 0º C, es fa possible la cubrició de moltes vaques amb una sola ejaculació de brau.

Per conservar-lo a -196 º C s'utilitza el nitrogen líquid(N2), que permet guardar dosis seminals de braus d'altres països i inclús de braus que ja son morts.

D'aquesta manera hem lograt passar de tenir vaques que feien 3.500 litres en un any a vaques que fan més de 14.000.

En condicions normals, una vaca té un part, s'insemina als 60-80 dies desprès del mateix i s'eixuga , als 270-290 dies , resta 2 mesos eixuta i torna a tenir un altra part al cap d'un any.

També s'utilitzen d'altres mitjans com el trans-plantament d'embrions, ja siguin frescos o bé congelats. La tècnica consisteix en preparar una sèrie de braves receptores que aniran de bou el mateix dia que la vaca donadora, la qual ha estat triada entre les millors, mitjançant uns processos hormonals li provoquem una superovulació, normalment entre 10 i 20 fol·licles actius, dels que en sortiran una mitjana de 8 a 12 embrions fèrtils. Hem tingut ovulacions de 50 embrions

I últimament es parla ja d'embrions clonats, però amb preus desorbitats, 25.000 dòlars.

La Sanitat

<--glòbuls vermells
  • La vaca té algunes malalties que es poden transmetre a l'home (zoonosis) i és per això que anualment se li practiquen una sèrie de proves per comprovar el seu estat sanitari i d'aquesta manera evitar que les transmeti a l'home.
  • Així doncs la Tuberculosi, la Brucelosi (febres de Malta) i la Pleuropneumònia (Mal de la perdiu) estan controlades amb eficàcia, però darrerament n'ha aparegut una de nova, que ha causat estralls psicològics entre la població, sovint intencionadament mal informada, tot i que estem en el segle on l'informació escrita i visual estan pràcticament a l'abast de tothom.
  • La Encefalitis Espongiforme Bovina (EEB) és una malaltia del sistema nerviós, que provoca una vacualització (vacuola és una petita bombolla) del cervell (encèfal) dels bovins adults. S'en diu espongiforme perquè l'aparença del cervell en el moment de la mort de l'animal és semblant al d'una esponja. L'agent etiològic o causal és un prió. (seqüència d'àcids aminats que formen una proteïna, anormal per la seva composició). Dintre del cos dels animals, inclús el de l'home, n'hi ha de prions, però tenen una estructura normal. La manera d'agafar la malaltia sembla ser que és per via oral: consum d'una quantitat de prions que superin la dosi infectiva, que encara és desconeguda. El temps d'incubació és desconeix també, però sembla ser que és llarg, desde 18 mesos fins a 10 anys. El procés de la malaltia en les vaques, només la poden patir les de més de 2 anys, sol ser d'uns 15 dies. Presenten ansietat, agressivitat, i por, essent molt sensibles al soroll i al contacte, finalment presenten incoordinació de moviments que fa que semblin boges (Mal de les Vaques Boges). Moren estirades al terra sense poder-se moure.
  • Una bona font de proteïna son les farines que s'obtenen de les restes d'animals morts a l'escorxador o bé a les granges (farina de carn, farina de plomes, farina d'ossos, farina de sang), així com una bona font d'energia s'obté de grasses o greixos animals.
  • Dintre un món on cal pensar sempre en recuperar totes les substàncies que pugin ser-ne i que d'altra banda poden ser contaminants i farragoses de ser eliminades, ja que necessitem més energia per ser destruides i aquestes en son unes d'elles.
  • Per a l'obtenció d'aquests productes, s'utilitzen autoclaus que mitjançant un augment de la pressió, una dissolució amb dissolvent i un augment de la temperatura durant un temps prudencial fan que siguin totalment estèrils.
  • Des de l'any 1924 s'en donen i no havia hagut mai cap problema. El fet és que fins l'any 1973, que hi va haver la 1ª gran crisi del petroli, les coses és feien d'una manera correcta, però l'encariment dels productes energètics va fer reduir el temps d'esterilització. Tot i que és feien les anàlisis correctament no és podien detectar aquests prions dolents (perquè és desconeixia que fossin patògens) i podria ser que la causa de la transmissió fos aquesta. A l'utilitzar la farina de carn, tant en l'engreix dels vedells com en els pinsos d'aus, porcs, etc., va desembocar uns 10 anys més tard en el 1er. cas d'EEB, aquest va ésser detectat per un veterinari anglès a l'abril del 1985. Al desembre de 1987 els científics relacionen la malaltia amb el consum de pinsos, on hi entren farina de carn i a partir del 1988 a Gran Bretanya es prohibeix el seu ús Tot s'hauria acabat així si al 1996 el Govern Britànic no hagués anunciat que la variant humana de la Malaltia de CREUTZFELDT-JAKOB podia ésser deguda al consum de vacu. Actualment la malaltia està en vies d'ésser controlada, que no vol dir erradicada.
  • La veritat és que segons les previsions actualment hauria d'haver ocorregut un augment de casos de la variant humana de forma exponencial ja que ha transcorregut el que sembla ser el període d'incubació i això no està passant per tant a l'ésser una malaltia nova haurem d'esperar el desenvolupament que tindrà en un futur a mitjà termini.