L'aigua de l'abeurador

Les necessitats d’aigua potable en vaques de raça Frisona son: Tipus d’animal /Litres per cap i dia Vedelles/ 20-40 Braves/ 40-60 Vaques eixutes/ 75-100 Vaques en lactació/ 130-200

I en vedells d’engreix: 10 litres per 100 kg. P.V.

Per exemple: Una vaca de 650 quilos de pes viu i que faci 35 litres de llet i a una temperatura ambient de 25ºC té un consum 170 litres d’aigua.

Aigua consumida por quilo de pes viu 170 / 650 = 0,260 litres.

Una persona de 80 quilos tindria de con­sumir 80 x 0,260 = 21 litres d’aigua.

Si tinguéssim que ingerir nosaltres aquesta quantitat d’aigua, ens preocuparíem de la seva qualitat?

Perquè no fer-ho, doncs amb la de les nostres vaques?

La restricció en la ingestió d’aigua, disminueix més les produccions animals, que la deficiència de qualsevol altre aliment.

Els factors que més influeixen en la ingestió d’aigua son:

1. La ingestió de matèria seca (per cada quilo de Matèria Seca necessita 1,5 litres d’aigua)
2. La producció lletera (per cada litre de llet produïda hi ha un consum de 0,9 litres d’aigua)
3. La humitat de la ració (per sobre del 50% d’humitat, sempre que parlem d'UNIFEED, hi ha una disminució del consum d’aigua, no és així si estem per sota del 50%)
4. La temperatura i humitat ambiental; a més temperatura més consum d’aigua (ull a l’estiu) i a més humitat ambiental, si és a l’estiu més consum si és al hivern menys consum.
5. EI consum de sal comuna (a més consum, més set i per tant més litres, cal vigilar, però a l’estiu que no manqui l’aigua per evitar intoxicacions per sal)
6. La temperatura de l’aigua per beure. A l’estiu ha de ser fresca i al hivern no pot ser massa freda.
7. La disponibilitat i qualitat de l’aigua. És important que els animals puguin disposar d’aigua neta i fresca SEMPRE, per això cal que els abeuradors estiguin ben posicionats i que disposin com a mínim 7 centímetres lineals per cap

Quina aigua fer servir a la nostra explotació?

Segurament que moltes explotacions no han fet mai analítica de l’aigua que beu el seu bestiar, no cal si utilitzen aigua d’abastiment municipal.

Si no l’hem fet, cal actuar de la següent manera: 1º.-Presa de mostres: Ha de ser en flascons estèrils (comprar en Farmàcies) d’un litre de capacitat. Cal prendre una doble mostra: Primer a l’entrada de l’aigua al dipòsit de l’explotació (per conèixer en origen la seva qualitat); i després en un abeurador (per conèixer el que beu la vaca realment) 2º.- On enviar-la i quin anàlisis hem de demenar? Hi ha molts Laboratoris que ens poden fer aquest servei, encara que el millor és portar-la a la farmàcia més propera, si ens poden fer aquest servei. Cal demanar anàlisi físic, químic i bacteriològic. 3º.- Com interpretar els resultats? Una vegada tinguem les anàlisis el millor és comentar-ho amb el Veterinari de l’explotació, els valors considerats com acceptables i els considerats com de risc son els següents:

	ACCEPTABLE	RISC
TOTALS SÒLIDS EN SOLUCIÓ	<3000>	> 3000 mg./ L.
CONDUCTIVITAT ELÈCTRICA	<3000>	> 6000
NITRATS	<40>	> 100 ppm.
NITRITS	<1>	> 10 ppm.
SULFATS	<500	1000 ppm.
AMONÍAC	<0.05>
COLIS FECALS	ABSÈNCIA EN 100cc.	> 10
STREPTOCOCUS FECALS	<10>	> 30
CLOSTRIDI SULFIT REDUCTORS	<10>	> 25

Corregir aspectes químics de l’aigua, és molt costos i difícil d’assolir.

Cal pensar en fer servir una altra font d’aigua, perforar el pou a més profunditat per veure si l’aigua surt més filtrada i per tant més potable.

També podem posar dipòsits de filtració i/o decantació per eliminar sòlids en solució.

La correcció de la mala qualitat bacteriològica de l’aigua (molt important en animals joves i en les eixutes) es pot solucionar amb el rentat i la desinfecció dels dipòsits i circuits de conducció, i seguidament fent posar un clorador automàtic acoblat a la bomba de l’aigua. La quantitat de Clor a incorporar és fins a 0,5 ppm de clor lliure. (Test de la ortotolidina).

COM QUE L’AIGUA ÉS EL FACTOR LIMITANT MÉS IMPORTANT, CAL CONTROLAR-LA SEMPRE!

Un xurmer suïs

Pàgina web de la bruna dels Pirineus:

Punt ideal per ensitjar blatdemoro

La part farinosa (color més groc) ha d'estar al 50% del gra, en els grans de la meitat de la panotxa

L'ovari

L’ovari és la part de l’aparell reproductiu de les femelles on hi ha:

1. les cèl·lules germinals femenines, els òvuls
2. i on és segreguen les hormones femenines

Està situat a la part final de l’aparell reproductor femení, es troba dintre d’una membrana que l’envolta que té forma d’embut, i és la part que s’encarrega de recollir l’ou una vegada surt de l’ovari, transportant-lo a través de les Trompes de Falopi, que és el lloc on quedarà fecundat i on hi romandrà fins el dia 5 del cicle estral, el 6é dia baixa cap a la matriu on NIDIFICARÀ en un dels dos corns, si ha estat fecundat, quan arriba a la matriu ja té de 4 a 16 cèl·lules i és multipliquen constantment.

Quan les femelles neixen ja tenen la totalitat de folicles primaris dintre de l’ovari però no comencen a evolucionar fins que la femella assoleix la maduresa sexual, normalment en les vaques Holstein-Frisian sol passar entre 9 i 11 mesos, però depèn sobretot de l’alimentació que la alçada i el pes de l’animal arribin a uns mínims per poder començar a introduir-les en el cicle reproductiu de l’explotació. És una bona edat, si l’alimentació ha estat correcta, entre 15 i 17 mesos.

Heus ací el que li passa a l’ovari en els 21 dies, aproximadament, que dura un cicle regular.

Dia 0-1: La vaca està en zel, una mitjana de 18 hores (entre 12 i 24 ), tot i que en altes productores les últimes investigacions indiquen períodes més curts entre 8 i 10. Unes 12 hores desprès d’acabat el zel Q (part visible del zel, sovint a la nit), gràcies a una descarrega brusca de LH (pre-hormona segregada per la hipofisi anterior) l’ovocit terciari explota i l’ou cau al receptacle que el recollirà per portar-lo ràpidament fins el començament de la Trompa de Falopi on ja hi han els espermatozous que han pogut arribar, ja per l’IA o per la monta natural amb un brau.

Dia 1-2: On ha quedat el forat del fol·licle les cèl·lules es transformen en un Cos Groc (Corpus Luteus), gràcies a que l’hipofisi continua enviant LH a través de la sang i el CG comença a segregar una hormona, la progesterona, que farà que la mucosa de la matriu és prepari.

Dia 2-5: Pervivència de l’ou a nivell del istme que no s’obre fins el dia 5 , deixant-lo caure a la matriu i augmentant la progesterona en sang. A partir d'ací hi ha dues possibilitats: 1- que l’ou sigui fèrtil (blastocit) i nidifiqui, per tan hi haurà gestació. 2- que no sigui fèrtil, dintre no hi ha replicació de les cèl·lules, i per tan es perdi.

Dia 5-16: D’altres fol·licles poden madurar al ovari, però és moren ja que la progesterona no els deixa acabar de passar de primaris a terciaris, es transformen en atrèsics i desapareixen dintre de l’ovari. Al entrar en contacte amb la matriu, l’ou comença a desenvolupar la placenta i fa que persisteixi la producció de LH i per tan de Progesterona per part del CG, que és transformarà en CG de gestació i la mantindrà fins els 4 o cinc mesos.Com que la matriu no detecta presència de placenta, passa informació a la hipòfisi per que pari de segregar LH, que no mantindrà fort el CG i disminuirà el nivell de progesterona.

Dia 16-18: Persistència del CG, GESTACIÓ. La mucosa de la matriu segrega prostaglandines (PGF2a)

Dia 18-20: Persistència del CG, GESTACIÓ. Les prostaglandines en 24 hores dilueixen les restes de CG que encara feien segregar restes de progesterona, i que indiquen a la hipòfisi que deixi de fabricar LH i comenci a produir FSH (pre-hormona encarregada de la maduració fol·licular), que passa a la sang i quan arriba a l’ovari fa madurar el folícle primari més receptiu. El fol·licle passa a una fase de secundari i en el seu interior es van segregant estrògens que son els encarregats de provocar els símptomes del zel.

Dia 21-0: Persistència de la gestació La vaca comença a donar simptomatologia d’entrar en zel.

Comença un altre cicle

1. Vena.
2. Fol·licle primari.
3. Arteria.
4. Cavitat fol·licular.
5. Cumulus oofurus.
6. Corpus Luteus.
7. Vena.
8. Fol·licle terciari o de Graaf.
9. Fol·licle secundari.

La síntesi de la llet

La llet és produeix en els alvèols, que son unes estructures de forma més o menys esfèrica, recobertes per unes cèl·lules que son les encarregades de sintetitzar la llet.

El principal constituent de la llet és l'aigua i sempre hem dit que el factor més limitant per a la producció lletera és l'aigua, el fet és fàcilment constatable quan no en tenen o bé quan la temperatura ambient baixa molt, a l'hivern, llavors beuen menys i produeixen menys, augmentant els percentatges de greix i proteïna.

El component més important és la proteïna i la major part de la mateixa és caseïna (88-90%), la formació té lloc dintre de les cèl·lules i depèn en gran manera del contingut energètic de la ració, també hi trobem: Albúmina i Globulines en petites quantitats, sols augmenten al moment del part, hi arriben ja sintetitzades i sols són transportades cap al alveól. Quan hi ha mastitis el nivell de caseïna disminueix i augmenten l'albúmina i les globulines, la proteïna total és quasi la mateixa, però per fer formatge o iogurt només serveix la caseïna. A més a més hi ha un augment d'un enzim: plasmina, que descompon la caseïna i aquest enzim no el destrueix la pasteurització, essent, inclús a 4ºC, actiu, per això és important tenir llet amb poques Cèl·lules Somàtiques.

El sucre de la llet és la lactosa, és un disacàrid (conté dos sucres ajuntats entre ells), per sintetitzar-la cal anar primerament al remuc. Per que sigui comprensible ho explicarem d'una forma senzilla:

Remuc	Fetge	Mamaller	Mameller	Mamaller
Propionat ---->	Glucosa ----->	Galactosa ----->	Glucosa-galactosa ----->	Lactosa

En el remuc és forma mitjançant la fermentació ruminal el propionat, que passa per via sanguínia fins el fetge, que és l'encarregat de transformar-lo en glucosa, que passa a la sang i arriba al mameller on serà transformada en galactosa, que s'ajunta amb una molècula de glucosa formant la lactosa, que és el principal determinat de la pressió osmòtica de la llet, que regula la concentració dels seus components, per exemple quan hi ha mastitis el nivell de lactosa disminueix i per mantenir la pressió osmòtica augmenta la concentració de Clor i de Sodi (té sabor més salat) i poder observar un augment de la conductivitat, que podem detectar amb màquines de munyir modernes o amb el robot, pressuposant que la vaca té mastitis.

L'altre component important és el greix, i és forma en les cèl·lules secretores on s'ajunten tres àcids grassos amb el glicerol formant-se un triglicèrid.

Els A. Grassos provenen: un 50% de la grassa corporal, un altre part de la grassa de la dieta i un altre part de la síntesi de l'acetat provinent de la digestió de la fibra a nivell ruminal. Quan hi ha mastitis augmenta també un enzim que s'anomena lipasa que descompon el greix en els seus components i que fa enranciar la llet.

Els minerals estan lligats amb la caseïna i passen directament de la sang a la llet, la quantitat i qualitat dels mateixos, ve determinada per la facilitat d'absorció a nivell intestinal i sobretot per la solubilitat de les sals que consumeixen en la dieta.

Les vitamines al ser solament solubles amb el greix, van molt lligades amb el mateix, d'aquí ve l'importància que té beure llet sencera ja que la descremada ha perdut una bona part de les vitamines.

El control de la síntesi de la llet ve controlat per una sèrie d'hormones: la prolactina, estrógens, tiroxina i principalment per la BST(hormona del creixement), que és produïda en la glàndula pituïtària, l'injecció de BST en vaques al començament de lactació pot incrementar fins a un 20% la producció total, encara també augmenta l'ingesta. Tot i que als EEUU s'usa amb molta freqüència a Europa resta prohibida

La llet estàndard conté:

Aigua	87.5
Sòlids Totals	12.5
Proteïna	3.3
Caseïna	2.9
Lactosa	4.8
Cendres	0.7
Calç	0.12
Fòsfor	0.09
Immunoglobulines	1
Vit. A ugr/gr de greix	8
Vit D ugr/gr de greix	15
Vit E ugr/gr de greix	20

ELS ESTÒMACS DELS REMUGANTS

El fet més curiós i que la fa diferent de moltes espècies domèstiques és l’aparell digestiu

La missió principal del tub digestiu és la recollida, trituració, transport i digestió dels aliments, a més a més de l’absorció dels productes resultants de la digestió i finalment l’eliminació de les restes alimentàries.

ELS ESTÒMACS DELS REMUGANTS - Ocupen la meitat esquerra de la cavitat abdominal.

Tenen dues parts molt diferenciades: els tres primers tenen una acció totalment física i el quart té una funció essencialment glandular.

Actuen, doncs per preparar els aliments, que sons rics en cel·lulosa, perquè puguin ésser digerits en el quart estómac i més tard a nivell intestinal.

El primer estómac també té una gran importància, perquè actua com a reservori d’aliments.

Els estómacs s’anomenen:

1. Remuc o panxa
2. Reticle
3. Llibret
4. Quall.

El procés de remugar.-

La vaca es un herbívor i per tan necessita, per viure, molta més quantitat de menjar que un carnívor, ja que normalment els vegetals porten molta quantitat d’aigua i molta quantitat de fibra, que no actua com a aliment pròpiament dit. Per tot això els remugants tenen de menjar molta quantitat d’herba, però com que en estat salvatge tenien molts depredadors, agafaven tot el menjar de cop i anaven a amagar-se immediatament per no ser descobertes. Aquest procés va fer que al llarg del temps es transformessin en poligàstrics(més d’un estómac) i en remugants.

La vaca estira l’herba, si es que està en un prat, i se l’empassa cap el remuc, en el remuc es barreja amb el menjar que ja hi tenia, i amb una sèrie de bacteris i organismes vegetals, que ajuden a la digestió de les parets cel·lulars dels mateixos i la fibra que porten.

Quan a acabat el menjar, es retira a un lloc tranquil i llavors comença el procés de remugar enviant petites quantitats de menjar cap el reticle, el qual actua fen una petita bola (bolus) que llença gracies a un rot, que porta el gas metà que s’ha produït en la fermentació de la fibra vegetal, cap a la boca, on és triturat pels molars i premolars mitjançant un moviment rotatori efectuat per la mandíbula inferior, quan està triturat el menjar, torna al remuc on es barreja amb el que hi queda.

Aquest acte es repeteix constantment, una vaca ho fa de 8 a 11 hores cada dia, fins que el menjar té una mida inferior als 5 mm., llavors passa directament al tercer estómac que actua com a recuperador de l’aigua i la saliva que conté, aquest estómac s’anomena llibret degut a que té unes làmines molt semblants als fulls d’un llibre.

Una vegada s’ha escorregut l’aigua, el menjar passa al quart estómac, el quall, on té lloc la veritable digestió dels aliments, que son atacats pels àcids i degradats fins a principis immediats, que passant a través del pílor cap al budell prim des de on seran absorbits i per via sanguínia aniran cap al fetge que és la veritable cuina del cos animal.

La vaca

TIPUS. - VERTEBRATS CLASSE. - MAMÍFERS

ORDRE. - ARTIODACTILS

FAMÍLIA. -BOVIDAE

SUBFAMÍLIA. - BOVINAE

GÈNERE. - BOS

ESPÈCIE. - BOS TAURUS

LA VACA -És la femella adulta del bou. A més de la seva elevada fecunditat, és apreciada principalment per la producció de llet: la quantitat que en produeix depèn de la família i la raça a les quals pertany i de l’edat, la conformació i l’alimentació que té.

CARACTERÍSTIQUES RACIALS.-

Els zootecnistes i paleontòlegs estableixen les següents formes salvatges o prehistòriques que han donat origen als bòvids del món.

1. BOS PRIMIGENIUS. - De crani allargat. Son races de treball principalment, influint per creuament en el bestiar dels Països Baixos.
2. BOS BRAQUICEROS. - De front ampli i allargat. El representant actual més proper d’aquest tipus és la vaca lletera de Jersey.
3. BOS FRONTOSUS. - De front gran i ample. És el fundador del bestiar Suïs i del bestiar Simental, el millor representant actual.
4. BOS AQUERATUS. -No té banyes. Es l'originari de les races de carn angleses. Els representants actuals més semblants son els Aberdeen-Angus i les vaques de Suècia.

Segons el pes s'han de dividir les races bovines actuals en els següents grups:

Eumétriques. - Quan el pes és entre els 550 i 650 quilos. Pertanyen a aquesta agrupació totes les races lleteres. Hipermétriques. -Quan passen dels 800 quilos de pes, arribant fins els 1200 i 1400 quilos. Hipométriques. -Son races molt petites, el seu pes no arriba als 450 quilos. Pertanyen a aquesta agrupació les races mantegueres. PRINCIPALS RACES Quasi totes les races del món

• CARNISSERES - Durham, Red Polled, Aberdeen-Angus, Galloway, Hereford, Xarolesa, Santa Gertrudis, Llimusine, Asturiana de los Valles, Retinta, Rubia Gallega, etc
• DE TREBALL. - Gascona, Romangola, Morena del Atlas, Garonesa, Pirinaica, Asturiana de las Montañas, etc.
• LLETERES. - Holandesa, Danesa, Ayrshire, Simental, Friburgesa, Holstein (és la més alta productora de llet de totes les races, arribant fins a assolir 60 litres per dia en alguns exemplars; essent normal una producció en les de genètica alta de 25 fins a 45 litres diaris.)
• MANTEGUERES. - Jersey, Guernesey, Bretona, Suïssa, etc.

Moltes vaques tenen un certificat o carta genealògica que indica el seu "pedigree", que no és res més que la ascendència, o sigui els pares, mares i avis que ha tingut junt amb les seves produccions lleteres, la qualificació morfològica i els índexs genètics. És de caire oficial i és dona solament a les vaques inscrites en el llibre oficial de raça.

A Catalunya les vaques que trobem amb més freqüència son les frisones, ja que son d'una alta especialització lletera, i entre les CARNISSERES destaquen: la Suïssa, la Xarolessa, la Pirenaica, i moltes més de creuades entre elles. És un animal que consumeix vegetals fibrosos, per tant cal conservar-lo, perquè no entra en competència directa amb l’home i ens pot donar un excel·lent aliment: la llet.