La reproducció

Fetus boví d'uns 40 dies

Una vedella comença a ser fèrtil a partir de 9-10 mesos, ja

que a aquesta edat comencen a tenir zels, però perquè tingui un bon desenvolupament corporal cal esperar dels 15 als 18 mesos en la Frisona i dels 22 als 25 mesos en les d'aptitud carnissera.

La gestació d'una vaca dura aproximadament com la d'una dona: 9 mesos. Durant aquest nou mesos la brava (vedella que té més d'un any i menys de 3) comença a modificar l'estructura del mamaller i a créixer més ràpidament degut al canvi hormonal que provoca la progesterona (hormona encarregada de mantenir la gestació) en els últims dies s'omple el mamaller i comença a segregar calostre, que es transforma en llet als quatre dies desprès del part.

Normalment cada vaca de llet tarda entre 12 i 13 mesos(1 any) en tornar a tenir un altre vedell i és solen cobrir entre 60 i 80 dies desprès del part.

La vaca solament pot quedar prenyada quan està zel.

El zel és l'expressió externa per manifestar que a l'ovari hi ha un fol·licle de Graaf amb condicions d'ésser fecundat i poder reproduir-se i per tant perpetuar l'espècia.

La vaca presenta un zel fèrtil a la segona o tercera vegada que l'ha tingut desprès del part i en té un cada 21 dies aproximadament. Un zel sol durar entre 10 i 14 hores i les vaques accepten la monta natural (al brau) durant unes 8 hores, el PERÍODE de temps millor per inseminar està entre les 12 i 18 hores

Clarament la reproducció en les vaques (sobretot en les races lleteres) ha passat de ser natural amb el brau a artificial mitjançant l'inseminació.

Amb l'inseminació artificial podem millorar més ràpidament, tant les produccions com la morfologia, a les vaques s'els hi aplica actualment l'inseminació artificial, com a mètode de reproducció dirigida.

L'INSEMINACIÓ ARTIFICIAL. -Es l'introducció de cèl.lules germinals masculines a dintre de la matriu de la femella sense que hi hagi una veritable monta.

L'ús de la I.A en la cria comercial del boví està relacionat amb el fet de que un acoblament normal un brau produeix entre 50 i 100 vegades més semen del necessari per fer que una vaca sigui fecundada.

Mitjançant la recollida del semen, dissolent-lo i si és necessari emmagatzemant-lo, ultracongelat a 196 º C per sota de 0º C, es fa possible la cubrició de moltes vaques amb una sola ejaculació de brau.

Per conservar-lo a -196 º C s'utilitza el nitrogen líquid(N2), que permet guardar dosis seminals de braus d'altres països i inclús de braus que ja son morts.

D'aquesta manera hem lograt passar de tenir vaques que feien 3.500 litres en un any a vaques que fan més de 14.000.

En condicions normals, una vaca té un part, s'insemina als 60-80 dies desprès del mateix i s'eixuga , als 270-290 dies , resta 2 mesos eixuta i torna a tenir un altra part al cap d'un any.

També s'utilitzen d'altres mitjans com el trans-plantament d'embrions, ja siguin frescos o bé congelats. La tècnica consisteix en preparar una sèrie de braves receptores que aniran de bou el mateix dia que la vaca donadora, la qual ha estat triada entre les millors, mitjançant uns processos hormonals li provoquem una superovulació, normalment entre 10 i 20 fol·licles actius, dels que en sortiran una mitjana de 8 a 12 embrions fèrtils. Hem tingut ovulacions de 50 embrions

I últimament es parla ja d'embrions clonats, però amb preus desorbitats, 25.000 dòlars.