15.12.07

La menjadora

Hem de tenir en compte dos principis bàsics, per intentar entendre el maneig de les vaques lleteres: 1à Supervivència individual (alimentació) i 2à Supervivència de l’espècie (funció reproductora). En el butlletí d’aquest mes sols tractarem una part del Maneig el de l’Alimentació: el que correspon a la menjadora.

Tot animal actua sempre per satisfer les seves necessitats primàries.

Diuen que: SOM EL QUE MENGEM

Les vaques responen sempre a una sèrie molt ampla d’estímuls. Molts d’aquests estímuls són senzills d’entendre. Per exemple: la localització de la menjadora. Si un animal per anar a menjar ha de fer una veritable gimkama, sortejant d’altres vaques que estan remugant ajegudes, travessant una zona molt bruta i pujant un esglaó, no menjarà pas les vegades que cal i per tant no ens mostrarà mai el seu potencial genètic. I en canvi si l’accés, des de la zona de descans, és directe i sense entrebancs, fàcilment la producció augmentarà.

L’accés a la ració pot arribar a ser tant o més important que el coneixement nutritiu de la mateixa. No en farem res de preparar un gran tiberi si les vaques no el poden abastar.

Per mitjà de visualitzacions de vídeos que funcionen durant les 24 hores del dia, han vist que quan una vaca va a menjar, una altra que estigui prop d’ella, comença a estimular la seva gana, encara que en un principi, aquesta no en tingui gens.

Això indica COMPORTAMENT SOCIAL: actuació individual condicionada per la vivència i convivència amb tot el GRUP.

O sia que les vaques mengen molta més quantitat de ració, quan mengen en grup, que no pas quan ho fan soles. També s’ha observat, d’altra banda, que les vaques si es mantenen agrupades, tenen una tendència a ésser menys porugues, i per tant tendeixen a estar més còmodes, més sanes i molt més productives. És a dir, no presenten estrès.

Encara que ens pugui fer riure, la pràctica comuna d’alimentar totes les vaques juntes té un fonament totalment psicològic.

Les vaques tenen una estructura social molt elevada dintre del ramat, cada una té un paper assignat, inclús el paper de líder del grup, que s’estableix amb un tira i afluixa constant per establir una jerarquia. Així per exemple quan les braves, son introduïdes al ramat, s’esbatussen amb les vaques, agredint-les, fins que localitzen el seu lloc dintre del mateix.

Aquest signe de dominació també s’observa a l’hora de menjar. Al costat d’una vaca amb banyes costa que les altres i vaguin a menjar.

Les vaques presenten moltes diferencies en el seu TEMPERAMENT. I el seu comportament bé determinat de forma clara per l'herència, l’experiència i el grau de domesticació (aquest bé determinat pel ramader, les vaques son més tranquil·les i amables segons el tracte que reben del mateix granger o dels seus treballadors).

Si una vaca té un comportament anormal, alguna cosa ens vol dir. El maneig d’un animal aïllat és per ell, molt més estressant que no pas si és fa en grup.

Moltes de les pràctiques habituals en l’alimentació es fan de forma contranatural. Les vaques que mengen amb la boca a l’alçada dels unglots, produeixen un 17% de saliva més que les que mengen amb la boca a l’alçada del pit, per tant l’acidesa del remuc és millor en les primeres i això vol dir: més llet, menys problemes de coixesa i menys indigestions.

També és poden observar comportaments nerviosos en vaques que mengen en menjadores poc profundes, cosa que provoca una pèrdua de la ració entre un 5 i un 10%.

Cada vaca adulta necessita 70 cms. de menjadora i també s’ha demostrat que les vaques mengen més quantitat si la base de la menjadora és fina (de ceràmica o bé d'acer inoxidable). A tothom li agrada menjar en un plat net.

La menjadora cal netejar-la cada dia.