La Bruna dels Pirineus

La vaca caiguda

Vaca caiguda és qualsevol vaca incapaç de poder aixecar-se i incorporar-se per ella mateixa.

Degut:

• A l'augment de producció de llet, gracies a la Sanitat (Sanejament e Higiene), a la forta inversió en Genètica(semen), a l’Alimentació (especialment Quantitat i Qualitat) i en la forma de donar-la: en una barreja única, equilibrada i acostada freqüentment,

• A les vegades que es netegen els patis, és van tornant més fins i relliscosos,

• I a algunes malalties: metabòliques i fins i tot infeccioses. Cada vegada més sovint trobem vaques que no es poden aixecar. Sempre cal tractar-ho com una urgència!!!

Les principals malalties que fan que una vaca no és pugi aixecar són:

1. MASTITIS SÉPTICA (COLIFORME), és produïda per bacteris mediambientals, sol sortir quan hi ha pluges continuades i la temperatura ambiental no és gaire baixa. És de curs agut, el bacteri actua ràpidament i sovint l’animal presenta diarrea, la temperatura sols puja als primers moments i baixa ràpidament. Solen patir-la les vaques de més producció, i entra sempre des dels fems pel mugró cap a la cisterna, queda el mameller dur i deixa de fer llet blanca segregant un líquid aquós de color groc com si fos cervesa. La vaca queda parada, amb els ulls trists i de color gris degut que presenta un shock endotóxic produït per les toxines que estan a les parets dels microbis que han provocat la mastitis. És per això que sovint injectant amb antibiòtic agreugem el procés
2. METRITIS SÈPTICA, és produïda per una infecció a la matriu que és incapaç de buidar-se desprès del part, sol sortir entre els tres i els quinze dies, la vaca està deprimida, té febre i sol fer molta pudor.
3. HIPOCALCÈMIA AGUDA (febres de la llet), normalment entre 12 i 48 hores desprès del part, encara que podem veure vaques que no és poden aixecar fins i tot 15 dies abans. La causa cal buscar-la en una deficient alimentació en el pati de les eixutes o bé que estan masses dies en el pati de lactació abans del part. És per tant una malaltia perfectament eliminable amb una alimentació correcta en el pati de les eixutes. Només la pateixen les vaques i solen agafar-la després del 2on o 3er part, essent quasi sempre repetitives, sinó corregim la ració de les eixutes.
4. DEGENERACIÓ MUSCULAR i/o ESQUELÈTICA, moltes vegades és posterior a la hipocalcèmia i degut als esforços que ha fet l’animal per poder incorporar, presenta una lesió muscular greu que l’impedeix aixecar-se, la calç ha fet efecte, però la lesió muscular és greu i no és sol recuperar ja que cada intent per aixecar-se l’hi augmenta la lesió. Solen tenir de sacrificar-se. També pot ser que tingui una lesió òssia: ruptura o dislocació el pronòstic serà sempre dolent. Cal lligar les cames abans que el mal sigui irreparable.
5. MALALTIES METABÒLIQUES (Potassi & fetge gras), és sol donar en vaques grasses, sovint degut que els hi ha costat molt de quedar prenyades s’engreixen allargant-se la lactació i fer poca llet o bé eixugant-les i restar molt temps eixutes. La condició corporal al moment del part sol estar per sobre de 4, presenten degeneració grassa del fetge i esteatosi hepàtica (acumulacions de greix entre les cèl·lules del fetge).Presenten distòcia, retenció placentària, cetosi (cetona), metritis i sovint torsió o desplaçament de quall.

Quant l’animal està a terra pot estar:

a.- contenta i alerta: menja, no té febre, orelles calentes, femta normal, pols normal, remuc quasi normal--> problemes mecànics: fractures o luxacions o degeneració muscular o compressió del n. Obturador o lesió medul·lar.

b.- apagada i deprimida: anorèxica, sovint amb febre, orelles fredes, femta tova, pols elevat, contraccions dèbils i lentes--> problemes metabòlics: Hipokalèmia o hipocalcèmia o mastitis i/o metritis sèptica o peritonitis.

Seqüència Patològica:

1.- HIPOCALCÈMIA: moltes vaques intenten aixecar-se quan encara estan dèbils i sovint tenen un llit dolent i/o relliscós, cauen i s’agreugen els problemes mecànics i musculars. Com més intents per aixecar-se major és el grau de lesió.

2.- LLIT INADEQUAT: falta de llit adequat, tant en llit calent (palla), com en llotges (cubículs), manca de local per aïllar-les durant el part, part en terra relliscós o sobre el ciment.

3.- LA LLUITA PER AIXECAR-SE: pot arribar a produir la mort, per aturada cardíaca aguda, però sovint és solen recuperar si es deixen tranquil-les al cap de 2-3 setmanes..

CONSELLS:

Com més temps a terra pitjor serà el pronòstic.

• Imprescindible un BON llit.
• Necessitat de sala de parts o zona de maternitat.
• O bé d’un local apropiat per poder separar les malaltes, millor si és terrer que no pas cimentat.
• Les vaques a terra no es poden vendre: ja que no pot entrar cap animal a l'escorxador si no es pel seu propi peu.
• Caldrà una eutanàsia a la pròpia explotació

El part de la vaca

Butlletí de SERVEIS VETERINARIS nº 9 Febrer -99

PART.- És l’episodi que posa fi al procés de gestació i que determi na la sortida del fetus al món exterior. El fenomen del part té lloc després d’un temps de gesta ció, determinat per la Natura, propi de cada una de les especies animals amb variacions dintre de la raça i el sexe del fetus que porta dintre.

És ben manifest que la gestació s’allarga si el fetus es un mascle. O bé si la raça es d’aptitut carnissera.

El part pot ser:

• A fetus viu part normal o eutócic.

• A fetus mort part difícil, generalmente distócic.

• Part natural: En el que les femelles no necesitan ajuda per parir.

• Part asistit o distócic: La femella necesita la participació del obste tra (tocòleg) a fi de que el procés es desenvolupi amb normali dat.

• Part prematur: es aquell que té lloc abans del periode (temps de gestació) marcat per la natura. Quand és excesivament prematur, amb anterioritat als dos-cents dies en la vaca, generalmente el fetus resulta inviable.

• Part provocat. El part provocat és aquell que mitjançant un tractament especial interrumpim la gestació a fi d’evitar la mort del fetus o bé de la mare.

• Part induït (programat). Aquesta modalitat de part s’està generalitzant per evitar parts els dissabtes i diumenge, especialment a base de prostaglandina F2a .

AVORTAMENT.- És la interrupció del procés gestacional: provocat o espontani. En relació amb el temps, fase de desenvolupament, pot ser:

• - AVORTAMENT blastoméric.

• - AVORTAMENT blastocitari.

• - AVORTAMENT embrionari.

• - AVORTAMENT fetal.

L’avortament blastoméric, així com el blastocitari son episodis que ocorren a conseqüència de reaccions d’inmuno-incom patibilitat feto-maternals. (Solen passar desapercebuts deguts que hi ha reabsorció)

L’avortament embrionari, significa la interrupció més tardana de la gestació, actuant d’altres causes com poden ser les de caràcter tòxic, infecciós, estrès. (Algunes vegades es solen veure trossos de placenta).

Finalment l'avortament de tipus fetal, bé determinat por agents molt més agressius: intoxicacions maternals, malalties: infeccioses, infecte-contagioses, parasitàries, causes traumàtiques, etc. (Sempre es veu el fetus i la placenta, si l’expulsa )

FACTORS QUE DECIDEIXEN EL DESENCADENAMENT DEL PART:

1. La maduresa fetal és absolutament necessària si és té en conta que el fetus després del naixement té d’enfrontar-se amb una realitat, molt diferents i adverses sempre, tal com les que correspon en al fenomen de la termoregulació.
2. La maduresa de la placenta, tenint en conta que la placenta és un òrgan per portar a terme amb normalitat el fenomen de procreació.
3. La maduresa maternal, espe cialment úter, vagina, etc., pel que respecta al canal obstètric, referent principalment a la relaxació dels lligaments pelvians, així com de la símfisi pubiana, etc. Aquest fenomen de “maduresa maternal”, és un dels símptomes més indicatius de la proximitat del part, referent a les foses laterals de la base de la cua, mobilitat especial de les arti culacions sacro coccigeals, vascularització del sacro sobre la pelvis, etc. Juntament amb la preparació del mameller pel alletament del fetus.

És evident que la progesterona es un factor inductor del repòs uterí, la disminució dels seus nivells estimula l’excitació . El mecanisme d’acció sembla radicar en l’activa ció de l’oxitocina.

Els estrògens els segrega la placenta. S’ha pogut demostrar, que en les proximitats del part augmenten les produccions de cortisol i té lloc un increment de la producció d’estrògens, essent aquesta la que permet la preparació pel part, així com l’inici del mateix.

L'estovament de la cèrvix com fase preparatòria del part, és conseqüència d'efectes enzimàtics . Aquestes son les responsables de l'elasticitat i maduració de la cèrvix i en general de conducte cervical.

El part és important per dues raons: PER OBTENIR UNA LACTACIÓ i PERQUÈ SURTI EL FETUS I AIXÍ PERPETUAR L’ESPÈCIE.

És per això que com a productors de llet ens interessa molt que el part representi per la brava o la vaca el mínim estrès possible. Que podem fer-hi ?

1.- Evitar aïllar l’animal en el moment del part. És millor separar-lo abans, perquè s’acostumi al lloc on la tindrem, ja que sinó, el que passa és que li fem segregar una sèrie d’hormones que frenaran el part.

2.- No molestar-lo si veiem que el part va bé. Es moren més vedells si volem intervenir directament que deixant que el part faci el seu curs, maduri tot el canal obstètric, i la dilatació sigui progressiva i natural. (la NATURALESA és prou sàvia per perpetuar les espècies)

3.- Si veiem que el part no va bé: Mirar si veiem quina és la causa. Per això cal rentar-se bé els braços i rentar tota la zona de la vulva de l’animal fer una exploració i determinar si som capaços nosaltres sols de seguir endavant amb el part. Sinó cal avisar ràpidament al veterinari, i no tocar res més doncs AGREUJAREM el part inflamant el canal obstètric.

4.- Si el part és DISTÒCIC preparar-nos per: ajudar al veterinari, preparar aigua neta i freda pel vedell, preparar una corda per poder penjar de cap per avall al vedell, tenir un sabó líquid per lubricar el canal obstètric, mantenir-lo net i NO PERDRE LA CALMA !!!

5.-SEMPRE CAL PENSAR QUE EL MÉS IMPORTANT ÉS QUE LA VACA FACI LLET, EL FET QUE NEIXI UN VEDELL NO TÉ CAP IMPORTÀNCIA, ÉS UN MAL MENOR, QUE NECESITEM PERÒ PER COMENÇAR UNA LACTACIÓ

ENSITJAR: PER QUÈ, QUAN i COM ?

Butlletí Informatiu de Serveis Veterinaris nº 2 juliol 1998

L'objectiu de conservar un aliment no és altra que obtenir un producte de qualitat farratgera constant, que no té pas el farratge verd a mida que es va fent vell.

Coneixem dos mètodes per a conservar farratges: fenificació o ensitjat.

Segons l’època de l’any cada un d’ells té avantatges i inconvenients.

Percentatge de pèrdues

		S.S.	UFL	PDI
Fenc	Bo	20	30	25
Fenc	Dolent	35	65	45
Ensitjat	Bo	5	10	5
Ensitjat	Dolent	30	50	50

Com veiem en el quadre anterior el nivell de pèrdues és més gros en el cas del fenificat i en el cas que l’ensitjat sigui dolent.

ENSITJAT .-és la conservació humida d’un farratge mitjançant l’acidificació produïda per la fermentació làctica.

Per obtenir un bon ensitjat cal aconseguir que el pH inicial de la planta baixi del 6,5 que té la planta al camp, fins el 4, punt en el que l’activitat microbiana es para i gracies a l'àcid làctic que s’ha produït el mantenim fins que obrim la sitja.

Pèrdues a l'ensitjar.

	Farratge	Ensitjat
Kg de S.S.per Ha.	8000	5400
Pts./kg de S.S	5	15,5

Cada planta té un temps idoni per ensitjar i depèn de la planta en ella mateixa i de la màquina que utilitzeu per ensitjar.

Moment del tall

LLEGUMINOSES: començament de la floració.

GRAMÍNIES: començament de l'espigat.

Espigues a 10 cms. dintre la tija i al cap de 2 setmanes: Podem començar a tallar, però atenció sols tenim tres setmanes per ensitjar,que en cas de mal temps es podria allargar una setmana més fins el 75% d’espigat.

Més de 5 setmanes (50% d’espigues fora), ja treballem amb un menjar que ha perdut un 12% del valor farratger, un 14,5% a les 6 setmanes i un 22% a les 7 setmanes.

Moment			Principi espigat	Espigat	Espigat	Ple espigat.
Espiga a 10 cms			5% esp. fora tija	50% esp. fora tija	75% esp. fora tija	100% esp. fora tija
Tallar	SI	SI	SI	SI	NO	NO
Setmana	3	4	5	6	7	8
Ufl/k/SS	0,9	0,87	0,85	0,8	0,77	0,7

EL PROBLEMA ÉS que amb el farratge verd tant sols tenim un 15-16-17% de S.S. i necessitem un mínim del 25% de S.S.

Per tant tenim de: PRE-ASECAR o PRE-FENIFICAR, el qual ha de ser ràpid.

• Si fa Sol amb 24 hores ni ha prou.

• Si està tapat 36 hores.

Picar a 4-7 cms.

Pèrdues en el camp:

100 kg. de S.S per vessana i setmana de retard.

200 kg./vessana.Tallant a 12 i no a 7cms.

Si fa bon temps i s’eixuga massa hi ha pèrdues per respiració , cauen fulles i perdem valor nutritiu. Podem perdre un 2% per dia.

Sitja de Raigras hauríem d'aconseguir entre un 12 i 18% de P.B.

Sitja d’userda per evitar problemes de fermentació amb un 35% de S.S.

La sitja de blat de moro ha de tenir com a mínim un 30% de S.S., si es fa amb una màquina que tant sols piqui el gra o sia gra lletós en tota la capsa.

Si la màquina que utilitzem té rodets que aplanin el gra podem fer-ho fins a un 35% de S.S. o sia farina a meitat de l’espiga, a més de la meitat cal considerar si deixar assecar el gra o bé ensitjar per obtenir sitja de blatdemoro humit (mazorcado, maiz húmedo), tallat per sota la capsa.

CONSTRUCCIÓ DE LA SITJA.- La construcció es té de determinar segons el consum que en farem a diari.

Cada dia hem d’avançar: 10 cms. com a mínim a la tardor o l’hivern i 20 cms. si és la primavera o l’estiu.

Així doncs segons el consum determinarem l’amplada i l’alçada.

Cal pensar en què tingui un 2-3 % de desnivell cap a davant per evitar l’acumulació de liquits en la part posterior.

CAL DONAR-LI UNA ORIENTACIÓ NORD SUD I OBRIR SEMPRE PEL NORD.

TEMPS PER OMPLIR LA SITJA.-UNA SITJA UN DIA (JA QUE EL PROCÉS DE FERMENTACIÓ HA DE COMENÇAR ABANS DE LES 24 HORES)

Cal utilitzar observant si: fa mal temps, el farratge és pobre en sucres(userda i Raigras), però sobre tot cal que siguin específics per cada farratge que ensitgem. L’entrada d’aire dintre la sitja: no tancar-lo dintre de les primeres 24 hores després de començar, reutilitzar plàstics de l’any anterior que tinguin forats, ensitjar amb tall massa llarg i sec, no aixafar convenientment la sitja(cal fer capes de 30-40 cms. com a molt), no posar pesos(pneumàtics, sacs de sorra, mai sorra o terra sense ensacar) al cim de la sitja o bé deixar que animals salvatges ens el foradin; fa que la qualitat de la sitja canviï radicalment i hem de pensar que com millors siguin els aliments que produïm en la nostra pròpia explotació més marge econòmic ens queda, perquè ens estalviarem de comprar aliments fora de l’explotació pròpia.

L’aire és l'enemic número 1 de l’ensitjat.

El CMT(California Mastitis Test)

El nombre de Cèl·lules que conté la llet pot ser comptat i s'expressa com a Recompte de Cèl·lules Somàtiques (RCS), la llet sana i normal té:

Els PMN son un tipus de Leucòcits, cèl·lules encarregades de la defensa de l'organisme.

Les quantitats que hi ha en una llet sana no son capaços d'eliminar els bacteris invasors, però si d'engegar tot el sistema immunitari per parar l'infecció. Així doncs el nombre de Cèl·lules Somàtiques (CS) passa de les 100.000 d'una llet normal a més de 100.000.000 en unes 3-4 hores, cosa que explica l'augment del RCS durant un temps després de l'infecció(mastitis clínica). Si curem la mastitis les CS baixen gradualment i en un 10-15 dies tornen a la normalitat. Si la curació no és total, ens queda una mastitis crònica i el RCS continuarà essent alt, durant un llarg període de temps.

Per sobre de 400.000 cèl·lules sempre identificar l'organisme

ESTAFILOCOCS i MYCOPLASMES sont molt contagiosos i la mastitis no es podrà guarir, per tant potser caldrà sacrificar l'animal, per evitar que es contagiïn les seves companyes d’estable, ja que la vaca els portarà de per vida.

La pèrdua de llet diària(en quilos) degut al recompte cel·lular de cada explotació, depèn de la lactació dels animals i és la que indica el quadre següent:

CEL. SOMÀTIQUES	NIVELL	1ª LACT.	2ªLACT. o més
+25000	1	0	0
+50000	2	0	0
+100000	3	0.34	0.66
+200000	4	0.66	1.3
+400000	5	1	2
+800000	6	1.34	2.66
1600000	7	1.66	3.3

Exemple: 100 caps i 25 litres/dia amb 35 braves i 65 vaques llet a 50 ptes.

Nivell 5: 35 a 1 + 65 a 2 = 165 kg a 365 dies = 59400 kg. a 50 ptes. = 2.970.000 ptes.

Nivell 3: 35 a 0.34 + 65 a 0.66 = 57 kg a 365 dies = 20.520 kg. a 50 ptes. = 1.026.000 ptes.

Si mirem les cèl·lules del tanc; tenim una noció de la sanitat de tots els mamellers, però no coneixem quines vaques son les que tenen problemes ni quin o quins quarterons tenen una infecció persistent. Aquesta dada ens la dona el control lleter oficial.

Si mirem les de cada vaca, veurem quines tenen mastitis sots-clínica. Cal tenir en compte que les C.S. són altes tant al començament com al final de la lactació i que a partir de la 5ª lactació van augmentant progressivament. Aquesta dada també ens la dona el C.LL.O.

Per saber els quarterons que tenim afectats podem realitzar d’una forma rutinària i senzilla el C.M.T.(Test de California). Amb el Test sols tenim la certesa de quins quarterons son els afectats, però no sabem si els podrem curar o no.

La pràctica rutinària del CMT era més freqüent abans que ara i creiem que encara és un bon mètode per controlar les vaques amb RCS alts i sobretot en explotacions on els recomptes son alts, ja que l'ÚNICA manera de baixar-les és tractant les que podem i/o eliminar les que no podem curar.

Abans de començar a actuar cal tenir UN MAPA DE TOTS ELS BRAGUERS DE L'EXPLOTACIÓ i per fer-lo res més senzill que amb el CMT

Aventatges.-

1. És una proba barata.

2. És pot realitzar durant la munyida en un moment, pel mateix munyidor.

3. Els resultats són immediats.

4. Proporciona una indicació del nivell d'infecció de cada quarteró, en canvi el RCS sols ens dona l'infecció total dels quatre, sense indicar-nos quin és el quarteró o els quarterons afectats.

CONSELL.- ESTABLIR RUTINES SENZILLES ENS FARAN MILLORAR LA QUALITAT DEL NOSTRE PRODUCTE FINAL: LA LLET

DETECCIÓ DE ZELS: actualment un gran problema.

BUTLLETÍ de SERVEIS VETERINARIS nº39 Agost-2001

La detecció de zels és important per poder cobrir la vaca en el moment ideal, però s'està convertint en un problema per a moltes granges per motius diferents en cada una d'elles.

Els zels, tal com veieu en el quadre-1, després del part es mostren un 30% dintre del 1é. Mes, i un 50% en el 2n. Per tant als 60 dies 4 de cada 5 vaques ja han anat de bou,

Dies	% de zels	% del total
30	30	30
31-60	51,5	81,5
61-90	15,5	96
+90	3	99

Tal com podem observar en els resultats dels índexs reproductius, de les explotacions en les que realitzem el Control de Reproducció periòdicament, veiem que el % de zels observats oscil·la entre un 80 % i un 30 %, amb una mitjana del 50 %, que ens indica que una part important de la manca de detecció és per les poques hores d'observació, però no és pas l'única causa.

Potser la més important és el gran augment de producció que han fet les nostres vaques. La selecció que s'està fent per a assolir elevades produccions de llet, amb un índex alt de greix i de proteïna, ens hi ajuden. Les altes produccions fan que desprès del part les vaques s'aprimin més del compte ja que tot i que podem donar la ració equilibrada, la vaca desprès del part no pot pas menjar la Substància Seca que li manca degut a que abans i desprès del mateix perd la gana, a l'estiu tenim un factor agreujant que és la calor que també fa disminuir el consum de S.S.

Per tant és important observar si encara tenim balanç energètic negatiu, o sia mirar si la vaca encara perd pes abans de començar a inseminar, sovint podem provocar zels amb medicacions que desprès no seran efectius segons quina sigui la condició corporal de la vaca. Vegeu el quadre-2, on podem veure que la C.C. per poder tenir una bona fertilitat cal començar a inseminar quan està entre 2 i 2,5.

CONDICIÓ CORPORAL IDÒNIA
1.- PART	3,5-3,75
2.- 30DIES POST-PART	1,75-2
3.- 50 DIES POST-PART	2
4.- 70 DIES POST-PART	2-2,5
5.- 100 DIES POST-PART	2,5
6.- 215 DIES `POST-PART	3
7.- ASSECAT	3,5-3,75

Desprès de monitoritzar les vaques i mitjançant vídeos s'ha pogut observar les vaques Holstein d'alta producció i en una prova de zels i fecunditat, amb 3000 vaques i 2974 gestacions mitjançant detectors electrònics a la base de la cua; sabem que els zels tenen una mitjana de 9 hores, és produeixen unes 7 montes de mitjana i aquestes sols duran 2,3 segons.

Entre les 5 hores desprès de la 1ª monta i les 16 hores s'obtenen entre el 40 i el 50 % de prenyats.

Així doncs influirà:

• El temps d'observació

• Les vegades que fem la mateixa

• Les hores en què la fem

• La zona que observem els zels

• El fet de tancar les vaques per menjar

• L'hora en que donem el menjar.

Observar zels 3 (tres) vegades al dia com a mínim, una bona norma seria acostar el menjar unes quatre vegades cada dia i aprofitar el moment per a la observació.

també és important mirar el comportament dintre de la sala de munyir, sovint estan diferents de la postura normal, no donen la llet o la donen en menys quantitat.

-Resultats del Nº d'hores d'observació.

Nº d’observacions	Hora d’observació	% de zels
2	6-18	69 +
2	8-16	54
2	8-18	58
2	8-20	65
3	8-14-20	73
3	6-14-22	84 +
4	8-12-16-22	80
4	6-12-16-20	86 +
4	8-12-16-20	75
5	6-10-14-18-22	91 +

Anotar zels (en la roda, en el calendari de tres setmanes, en el dietari, en el full d'incidències mensuals, etc....).

CONSELL: TOT EL TEMPS QUE SEMBLA PERDUT EN OBSERVACIONS ES RECUPERA AMB EL Nº DE DIES OBERTS QUE GUANYEM