Qué fem per formular una ració?
1. Obtenir l’informació sobre la composició dels farratges: estat vegetatiu, recol·lecció, conservació(sitja, bala rodona assecat, deshidratat, etc..) i contingut (anàlisi).
2. Determinar la quantitat de matèria seca (SS) que serà consumida.
3. Seleccionar una proporció de l’aliment apropiada.
4. Prorratejar el farratge total entre els disponibles.
5. Si una ració està equilibrada per a la mitjana de producció de llet d’un grup de vaques, un percentatge gran de les vaques del grup estarà mal alimentat: sots-alimentat. Per tan cal introduir un factor de correcció
6. Determinar els requisits nutricionals que necessiten els animals que alimentarem. Les necessitats varien: amb el pes corporal, nivell de producció de llet, greix i proteïna.
7. Multiplicar i sumar la SS disponible de cada farratge per la concentració de cada nutrient i determinar els nutrients totals disponibles.
8. Calcular la composició de la barreja de concentrats que ens manca per arribar a les necessitats totals que hem determinat en el punt 6.
9. Formular una barreja concentrada que tingui els requisits especificats.
10. Triar entre totes les possibles la millor per les vaques.
11. Procurar que tingui un preu de cost raonable, no sempre la més cara és la millor, ni la més barata la MENYS cara.
12. Comprovar que el consum i la fórmula funcioni correctament.
Una vegada la ració està equilibrada caldrà que és compleixin tres condicions per fer-la efectiva:
1.- que el ramader cregui que fent-la anirà bé. Si el ramader no creu en el nutròleg ni en la fórmula, malament anirà la cosa, cal, doncs que creieu en qui us fa la ració, demaneu-li, perquè us fa aquesta i no un altre, o bé si és la millor o tant sols és la més barata, o bé si utilitza totalment els vostres recursos (aliments produïts en la vostra explotació) o per què us fa comprar productes externs a la vostra finca agrícola.
2.- que es prepari acuradament. El que no podem esperar que els miracles és facin sols, caldrà posar-hi bastant de part nostre.
No és pot donar menjar despresa i corrent per anar a rampinar la userda, si no podem fer tota la feina, poder ens sortirà més barat fer-ne fer a d’altres i fer part de la nostra com cal.
El treball cal fer-lo a gust per disfrutar-ne i perquè sigui perfecte.
El que no podem fer és donar avui el que teníem de donar ahir, ni donar el que tindrem de donar demà, les formules estan calculades per uns quilos de pes en viu i per unes produccions en l’atipament de les vaques intervenen factors tant diversos com: Humitat dels aliments, Temperatura ambiental, Estat de gestació, Quantitat de fibra dels aliments, etc...
És per això que moltes vegades mengen molt més o molt menys de la quantitat expressada a la fórmula, i cal avisar ràpidament al nutròleg per veure si augmentem el nombre de racions o bé si cal tornar a calcular la fórmula o analitzar els aliments que hi entren en major quantitat: ensitjat principalment i també les bales rodones embolicades ja que el contingut en S.S. varia entre camps.
3.- que la vaca tingui oportunitat per poder-la menjar. És evident que si fem la fórmula correctament però a la vaca no l’hi donem barrejada, ni durant el temps necessari per poder-la menjar, ni en un pessebre net, la producció que n’esperem no s’assolirà.
L’evolució de la manera de donar el menjar ha canviat i millorat.
1. El principal problema que teníem per a la producció de llet era que el menjar es donava d’una manera esglaonada: primer el concentrat a la sala de munyir,
2. Més tard veient que el pinso dintre de la sala produïa una acidosi a nivell ruminal, es va introduir un sistema per administrar els concentrats de manera gradual.
Els collars magnètics (DAC) identificatius per cada animal , aquest sistema millorava ostensiblement la distribució d’aliments i eliminava l’acidosi ruminal, però no resolia el problema de l’administració dels aliments de volum.
3. Aquest problema és va resoldre quan van entrar al mercat els UNIFEEDS.
Amb l'Unifeed (que vol dir MENJAR ÚNIC) la vaca menja tot el dia el mateix i per tant aconseguim que a nivell del remuc no hi hagi acidosi i que la fermentació dintre del mateix sigui SEMPRE la mateixa, cosa que fa que la producció de llet pugui ésser constant al llarg del dia i per tant superior.
És a partir de l'Unifeed que la vaca ja la podem alimentar quasi com a un monogàstric (un sol estómac) i per tant mantenir bones lactacions amb una bona qualitat de la llet.
Això comporta que la vaca estigui més ben alimentada i faci més llet. Molts ramaders tenen por, perquè pensen que les més productores no estan prou ben alimentades i que en canvi, les de baixa producció, en un pati únic, s’engreixin més.
I pot ser veritat, sempre i quan, les vaques no quedin prenyades dintre dels sis mesos després del part (180 dies).
Nosaltres tenim comprovat que en granges amb un sol pati amb collars i Unifeed, si donem tots els quilos de pinso barrejats l'Unifeed la producció augmenta i hem disminuït la despesa.
Hem de tenir present que la capacitat d’ingestió de matèria seca d’una vaca depèn en gran manera de la seva producció lletera i del moment de gestació, ja que la producció lletera depèn de la producció i equilibri de dues hormones:
- la somatrotopina (BST) i
- l’insulina
Necessitem complir les següents normes de maneig:
· Netejar la menjadora almenys 1 cop cada dia.
· La menjadora tindria d’ésser el més fina possible(de ceràmica o bé d'acer inoxidable). A TOTHOM LI AGRADA MENJAR EN UN PLAT NET.
· Tenir sempre la menjadora plena, quan les vaques surtin de la sala de munyir, perquè pugin anar a menjar i quedin atrapades, cada dia almenys d’una a dues hores diàries, no serveix que puguin menjar quan vulguin.
· Totes han de tenir un espai de 70 cms per poder menjar sempre.
· Procurar que les vaques remuguin almenys de 8 a 11 h. cada dia. Hem de pensar que una vaca necessita uns 15 minuts per cada ½ kg. de Substància Seca, per tant una vaca que faci 50 litres de llet ens menjarà de 24 a 25 kg. de SS i necessitarà remugar unes 12 o 13 hores.
· Mantenir i NO sobrepassar la relació 60/40 % entre concentrats i fibra llarga de la ració en SS per evitar disfuncions del remuc.
· Procurar que la ració tingui una humitat propera al 50 %, més humitat atipa les vaques inútilment, i menys fa que la ració(sobretot si és dona amb UNIFEED) quedi dispersa i les vaques puguin triar el que més els hi agrada.
· Mantenir la corba de lactació procurant que la disminució de la corba sigui inferior al 7-8 % mensual.
· Separar les vaques en patis: per producció i per condició corporal.
1.- PART
|
3,5-3,75
|
2.- 30DIES POST-PART
|
1,75-2
|
3.- 50 DIES POST-PART
|
2
|
4.- 70 DIES POST-PART
|
2-2,5
|
5.- 100 DIES POST-PART
|
2,5
|
6.- 215 DIES POST-PART
|
3
|
7.- ASSECAT
|
3,5
|
· No tenir MAI juntes les vaques en producció i les eixutes.
· Procurar tenir el major número de patis de producció 3 millor que 2.
· Alimentar les vaques no ATIPAR-LES.
· Donar tot el menjar BARREJAT, en la mesura que sigui possible. Si no tenim UNIFEED caldrà imitar-lo tan com poguem
· Donar el menjar PESAT. Sinó li donem és molt possible que la fórmula que ens han equilibrat no sigui la correcta.
· Donar menjar una vegada al dia.
· Acostar-lo a l'estable almenys 4 vegades i millor 6. En aquest moment , hi ha ramaderies que acosten el menjar fins a 8 i 10 vegades cada dia.
· Procurar que tinguin menjar almenys 22-23 h. cada dia a la menjadora. Si les vaques mengen tot el dia el mateix, hi ha un increment del consum al voltant del 10 %, i també de la producció.