El CMT(California Mastitis Test)

El nombre de Cèl·lules que conté la llet pot ser comptat i s'expressa com a Recompte de Cèl·lules Somàtiques (RCS), la llet sana i normal té:

Els PMN son un tipus de Leucòcits, cèl·lules encarregades de la defensa de l'organisme.

Les quantitats que hi ha en una llet sana no son capaços d'eliminar els bacteris invasors, però si d'engegar tot el sistema immunitari per parar l'infecció. Així doncs el nombre de Cèl·lules Somàtiques (CS) passa de les 100.000 d'una llet normal a més de 100.000.000 en unes 3-4 hores, cosa que explica l'augment del RCS durant un temps després de l'infecció(mastitis clínica). Si curem la mastitis les CS baixen gradualment i en un 10-15 dies tornen a la normalitat. Si la curació no és total, ens queda una mastitis crònica i el RCS continuarà essent alt, durant un llarg període de temps.

Per sobre de 400.000 cèl·lules sempre identificar l'organisme

ESTAFILOCOCS i MYCOPLASMES sont molt contagiosos i la mastitis no es podrà guarir, per tant potser caldrà sacrificar l'animal, per evitar que es contagiïn les seves companyes d’estable, ja que la vaca els portarà de per vida.

La pèrdua de llet diària(en quilos) degut al recompte cel·lular de cada explotació, depèn de la lactació dels animals i és la que indica el quadre següent:

CEL. SOMÀTIQUES	NIVELL	1ª LACT.	2ªLACT. o més
+25000	1	0	0
+50000	2	0	0
+100000	3	0.34	0.66
+200000	4	0.66	1.3
+400000	5	1	2
+800000	6	1.34	2.66
1600000	7	1.66	3.3

Exemple: 100 caps i 25 litres/dia amb 35 braves i 65 vaques llet a 50 ptes.

Nivell 5: 35 a 1 + 65 a 2 = 165 kg a 365 dies = 59400 kg. a 50 ptes. = 2.970.000 ptes.

Nivell 3: 35 a 0.34 + 65 a 0.66 = 57 kg a 365 dies = 20.520 kg. a 50 ptes. = 1.026.000 ptes.

Si mirem les cèl·lules del tanc; tenim una noció de la sanitat de tots els mamellers, però no coneixem quines vaques son les que tenen problemes ni quin o quins quarterons tenen una infecció persistent. Aquesta dada ens la dona el control lleter oficial.

Si mirem les de cada vaca, veurem quines tenen mastitis sots-clínica. Cal tenir en compte que les C.S. són altes tant al començament com al final de la lactació i que a partir de la 5ª lactació van augmentant progressivament. Aquesta dada també ens la dona el C.LL.O.

Per saber els quarterons que tenim afectats podem realitzar d’una forma rutinària i senzilla el C.M.T.(Test de California). Amb el Test sols tenim la certesa de quins quarterons son els afectats, però no sabem si els podrem curar o no.

La pràctica rutinària del CMT era més freqüent abans que ara i creiem que encara és un bon mètode per controlar les vaques amb RCS alts i sobretot en explotacions on els recomptes son alts, ja que l'ÚNICA manera de baixar-les és tractant les que podem i/o eliminar les que no podem curar.

Abans de començar a actuar cal tenir UN MAPA DE TOTS ELS BRAGUERS DE L'EXPLOTACIÓ i per fer-lo res més senzill que amb el CMT

Aventatges.-

1. És una proba barata.

2. És pot realitzar durant la munyida en un moment, pel mateix munyidor.

3. Els resultats són immediats.

4. Proporciona una indicació del nivell d'infecció de cada quarteró, en canvi el RCS sols ens dona l'infecció total dels quatre, sense indicar-nos quin és el quarteró o els quarterons afectats.

CONSELL.- ESTABLIR RUTINES SENZILLES ENS FARAN MILLORAR LA QUALITAT DEL NOSTRE PRODUCTE FINAL: LA LLET

DETECCIÓ DE ZELS: actualment un gran problema.

BUTLLETÍ de SERVEIS VETERINARIS nº39 Agost-2001

La detecció de zels és important per poder cobrir la vaca en el moment ideal, però s'està convertint en un problema per a moltes granges per motius diferents en cada una d'elles.

Els zels, tal com veieu en el quadre-1, després del part es mostren un 30% dintre del 1é. Mes, i un 50% en el 2n. Per tant als 60 dies 4 de cada 5 vaques ja han anat de bou,

Dies	% de zels	% del total
30	30	30
31-60	51,5	81,5
61-90	15,5	96
+90	3	99

Tal com podem observar en els resultats dels índexs reproductius, de les explotacions en les que realitzem el Control de Reproducció periòdicament, veiem que el % de zels observats oscil·la entre un 80 % i un 30 %, amb una mitjana del 50 %, que ens indica que una part important de la manca de detecció és per les poques hores d'observació, però no és pas l'única causa.

Potser la més important és el gran augment de producció que han fet les nostres vaques. La selecció que s'està fent per a assolir elevades produccions de llet, amb un índex alt de greix i de proteïna, ens hi ajuden. Les altes produccions fan que desprès del part les vaques s'aprimin més del compte ja que tot i que podem donar la ració equilibrada, la vaca desprès del part no pot pas menjar la Substància Seca que li manca degut a que abans i desprès del mateix perd la gana, a l'estiu tenim un factor agreujant que és la calor que també fa disminuir el consum de S.S.

Per tant és important observar si encara tenim balanç energètic negatiu, o sia mirar si la vaca encara perd pes abans de començar a inseminar, sovint podem provocar zels amb medicacions que desprès no seran efectius segons quina sigui la condició corporal de la vaca. Vegeu el quadre-2, on podem veure que la C.C. per poder tenir una bona fertilitat cal començar a inseminar quan està entre 2 i 2,5.

CONDICIÓ CORPORAL IDÒNIA
1.- PART	3,5-3,75
2.- 30DIES POST-PART	1,75-2
3.- 50 DIES POST-PART	2
4.- 70 DIES POST-PART	2-2,5
5.- 100 DIES POST-PART	2,5
6.- 215 DIES `POST-PART	3
7.- ASSECAT	3,5-3,75

Desprès de monitoritzar les vaques i mitjançant vídeos s'ha pogut observar les vaques Holstein d'alta producció i en una prova de zels i fecunditat, amb 3000 vaques i 2974 gestacions mitjançant detectors electrònics a la base de la cua; sabem que els zels tenen una mitjana de 9 hores, és produeixen unes 7 montes de mitjana i aquestes sols duran 2,3 segons.

Entre les 5 hores desprès de la 1ª monta i les 16 hores s'obtenen entre el 40 i el 50 % de prenyats.

Així doncs influirà:

• El temps d'observació

• Les vegades que fem la mateixa

• Les hores en què la fem

• La zona que observem els zels

• El fet de tancar les vaques per menjar

• L'hora en que donem el menjar.

Observar zels 3 (tres) vegades al dia com a mínim, una bona norma seria acostar el menjar unes quatre vegades cada dia i aprofitar el moment per a la observació.

també és important mirar el comportament dintre de la sala de munyir, sovint estan diferents de la postura normal, no donen la llet o la donen en menys quantitat.

-Resultats del Nº d'hores d'observació.

Nº d’observacions	Hora d’observació	% de zels
2	6-18	69 +
2	8-16	54
2	8-18	58
2	8-20	65
3	8-14-20	73
3	6-14-22	84 +
4	8-12-16-22	80
4	6-12-16-20	86 +
4	8-12-16-20	75
5	6-10-14-18-22	91 +

Anotar zels (en la roda, en el calendari de tres setmanes, en el dietari, en el full d'incidències mensuals, etc....).

CONSELL: TOT EL TEMPS QUE SEMBLA PERDUT EN OBSERVACIONS ES RECUPERA AMB EL Nº DE DIES OBERTS QUE GUANYEM

Maneig del xurm

• Al naixement: Si ha estat un part normal i el vedell/a es troba bé, cal separar-lo en un lloc sec i que no hi hagi corrent d'aire.

Si teniu casetes individuals és el millor , doncs estarà sol i al no tenir contacte amb altres no l’hi podran encomanar cap malaltia, (les casetes múltiples sols serveixen per vedells deslletats, no per vedells mamons).

Sinó cal posar-lo en un lloc que estigui aïllat dels altres vedells que mamin.

Si el part no ha estat normal caldrà reanimar el vedell, per evitar complicacions pulmonars, és bo tenir el vedell penjat per les cames, perquè tregui tots els sucs de l'aparell respiratori i els de l'estómac

• Donar calostre durant 3 dies. És convenient donar la llet (calostre) de la seva pròpia mare, ja que és aquesta qui li donarà tots els anticossos naturals que ella té. Sols en cas de necessitat: mort de la mare, febres vitulàries, mastitis als quatre mugrons; llavors podrem utilitzar o bé calostre congelat (és bo congelar calostre de les vaques que el tinguin més espès, això indica que es un bon calostre, en botelles de 1,5 litres; per descongelar fer-ho al bany-maria per evitar que a l'escalfar directament destruïm les Vitamines i sobretot les Globulines (que ens donaran l’inmunitat passiva ) o bé, si no hi ha més remei, la llet de l’última vaca que ha parit.

• Donar el calostre abans que passin 4 hores. Ja que la capacitat d’absorció del budell prim disminueix a partir de les quatre hores de vida i degut al volum de les globulines, (son molt grans) cada hora que passa serà més difícil que passin del budell a la sang.

• Alletament sense sobrepassar la capacitat de quall (4art estómac), que és on va a parar la llet directament des de l’esòfag, sense passar ni pel remuc ni pel llibret. Vegeu Pla d’alletament.

• Utilitzar sempre la mateixa galleda per a cada vedell, si cal, marcar-la amb el nº de la vaca o amb el nº de la caseta on estigui ell. Rentar-la sempre amb aigua calenta per eliminar els greixos i no fer la servir per un altre vedell fins acabar l’alletament.

-Els principals problemes durant les primeres setmanes de vida son:

1. Processos pulmonars: Pneumònies i pulmonies. Son degudes principalment que el vedell s’ha empassat líquids: aigües del part o llet. Cal actuar ràpidament perquè perden la gana i queden al terra morin a les 36-48 hores, si no son tractats
2. Processos digestius: diarrees que poden ser víriques, bacterianes o bé origen mecànic (excés de llet, llet massa concentrada, etc.), és convenient saber quina és la causa per poder obtenir resultats bons. De les tres fases de la diarrea: benigna, abundant i deshidratació. Cal conèixer en quina estem i si cal recórrer a aplicar mesures: antibiótics, sèrums, etc.

• Desmamar-la quan faci el doble del pes al moment del part.

Pla d'alletament:

Setmana	Nº d’àpats	Litres de llet
1	3	1.5
2	2	2.5
3	2	3
4	2	3.5

• Alimentar-la, perquè tingui un creixement harmònic.Cal començar a donar, a partir de les 3 setmanes, userda seca de bona qualitat, pinso amb un bon percentatge de proteïna, energia i sobre tot els minerals suficients per aconseguir un creixement constant. Caldria obtenir un guany mitjà diari d’almenys 1.000 grs. (1 kg.) . Vegeu el quadre del final

• Als 8 dies de vida, tallar els mugrons suplementaris. Per tal d’evitar fer-ho quan son més grans i llavors fa falta la Cirurgia, perquè quedin bé. Penseu que el desenvolupament del teixit mamari de cada popa ve determinat per l’existència del mugró.

• Cremar banyes: amb crema o amb llapis. És pot fer junt amb el tall dels mugrons, als 8 dies de vida.

- Fins els 6 mesos cal alimentar la recria com si és tractes d'animals destinats a l'engreix. Per tant l'alimentació d’aquesta fase es molt important per desenvolupament de la futura mare, sobretot si volem començar a cobrir-les a partir dels 15 mesos.

- Convé utilitzar, doncs amb aliments concentrats d'alt valor protèic i energètic. Durant aquesta època de creixement no es poden donar ensitjats, que provoquen una acidosi ruminal, ni menjars de baixa qualitat : userda seca florida, farratges verds escalfats, etc...

- GUANY MITJA DIARI (GMD)

EDAT mesos	PES Kgs	G.M.D grs.
1	45	1.000
6	230	650
13	350	770
16	420	560
20	480	500
22	520	700
24	560	part

La qualitat dels ensitjats de blatdemoro

Ens trobem ja en plena sequera i potser que la Sitja de blatdemoro sigui difícil d'obtenir, per a la vostra informació us donarem el nostre punt de vista sobre la manera d’obtenir-ne els millor resultats.

Tal com s’estan posant els preus de: la llet, els cereals, la soja i els minerals i les vitamines. Hem de procurar, si utilitzem els productes propis, que siguin de la millor qualitat possible, doncs tot el que tinguin de menys ho tindrem de comprar de fora i per tant potser les despeses seran superiors als guanys.

Dintre de l’empresa de la llet hem de considerar dues parts ben diferenciades: l’agrícola i la ramadera

1. No sempre aprofitant la nostra producció agrícola, la producció de llet estarà optimitzada.
2. La rendibilitat d’una explotació ramadera lletera depèn en gran part de l’alimentació. (60-65 % dels costos totals)
3. La part d’explotació agrícola pròpia hauria de ser rendible, però sovint el TEMPS (pluja , sol , vent) tira per terra les expectatives més optimistes i ensorra les previsions.
4. Al no poder disposar de maquinaria pròpia per a ensitjar, tenim de fer-ho quan ens toca i quasi sempre quan ens toca no és mai el moment òptim per a cada menjar.
5. Fins ara els preus de la maquinaria eren factibles per obtenir llet, però actualment ens augmenten tan els costos fixes de producció que en moltes explotacions resulten insostenibles. (tres tractors + unifeed + escampa fems + “cuba” + remolc + remolc de bales + arades de discos + sembradora + estripadora + embaladora, etc…)
6. Les reparacions de la maquinaria i els preus de taller augmenten anualment amb l’IPC o més, en canvi els productes considerats de primera necessitat (i la llet n’és un d’ells) no poden pujar per evitar que la gent no els pugui comprar, d’aquesta manera podem mantenir una Societat Post-Industrial i de Serveis (que sovint son totalment innecessaris i han estan creats artificialment per la societat de consum)
7. Si som capaços de poder comptar les hores de maquinaria que destinem a la part agrícola de l’explotació veuríem com els costos de producció dels aliments propis son més alts del que pensem per que: la qualitat del producte és inferior i comparant-lo amb un de compra més car.

Ensitjat	% S.S.	Midó Sitja	Midó F.BdM	kgs	0.22 €	€ kg sitja	Cost	Cost ptes
Blatdemoro	28	170	720	0.236	0.052	0.054	0.106	17.64
Blatdemoro	30	200	720	0.195	0.043	0.054	0.097	16.14
Blatdemoro	33	300	720	0.050	0.011	0.054	0.065	10.82
Blatdemoro	36	340	720	0.000	0.000	0.054	0.054	9.00

En aquesta taula veiem que solament tenint en compte la quantitat de midons de l’ensitjat per poder tenir el mateix rendiment lacti, caldria afegir-hi des de 236 grs de farina de blatdemoro fins a 50 grs per cada quilo de sitja per fer la mateixa llet que amb un ensitjat òptim del 36% de SS.

Vol dir això que si solament som capaços de fer un ensitjat del 28% de SS (Substància Seca) el nostre ensitjat ens surt a 17,64 ptes per cada quilo enfront de les 9,00 del bo comptant la farina al preu que anat enguany.

Per obtenir bons ensitjats cal fer-los en el moment en que la planta presenta un grau de maduració ideal, el millor moment pel blatdemoro, ara que les màquines trinxen a la mida que volem des de 7 mm fins a 17 mm i tenen corrons per poder aplastar tots els grans, és:

1. Buscar dues o tres plantes significatives, per exemple comptar 10 fileres des del voral, mai de les primeres files.

2. Mirar si els grans de la panotxa tenen ja la forma de queixal, una petit solc en la part externa del gra.

3. Obrir la capsa per la meitat i observar que la part de farina del gra està al 50 % vegeu les fotos que adjuntem.

4. Al apretar els grans quasi no ha de sortir llet ni el grill del gra.

No hi ha cap regla per saber la maduració del gra en relació al temps que tardarà, ja que depèn principalment de dos factors:

· Temperatura ambient

· i Quantitat de Radiació Solar rebuda.

En condicions normals (temperatura de 18ºC mínima fins a 34ºC de màxima ¡ insolació des de les 7 del mati a 2/4 9 del vespre) i segons la nostra experiència per passar d’un 25% al 50% sol tardar una setmana. Mantenint la temperatura però sense radiació solar, dies ennuvolats i xafogosos, els dies de maduració poden quasi duplicar-se de 7 dies a 12 dies

Escandall de Sitja de BdM amb un 35% SS	Sobre terra	Rasa	Trinxera	Embolicat	Borsa 3 m.
Mermes en % de quilos	18	12	8	3	1
Preu del producte	6.11	6.11	6.11	6.11	6.11
Preu plàstic	0.30	0.40	0.20	2.80	1.30
Picar i transport	1.50	1.50	1.50	1.50	1.50
Preu sense mermes	7.91	8.01	7.81	10.41	8.91
Mermes	1.42	0.96	0.63	0.31	0.09
Cost	9.33	8.97	8.44	10.72	9.00

Si el nostre ensitjat esta posat sobre el terra directament caldrà comptar unes mermes superiors al que fem en rasa , en trinxera o bé en plàstic, veieu la taula d’escandall.

Cal dir que tan la 1ª com la 2ª opció, afecten molt negativament al medi ambient degut a que els sucs que deixen anar es colen fins al nivell freàtic, també passa així amb el de trinxera si no disposa d’una fosa per acumular els sucs que després haurem d’eliminar, amb tot i això veiem que el preu entre el que està fet sobre terra i el de rasa son pràcticament idèntics al de la borsa de 3 m (275.000 kgs),

Les mermes cal eliminar-les, SANEJANT LA SITJA, no es poden aprofitar per donar a les braves o a les eixutes, cal doncs fer-les servir com a matèria orgànica per adobar la terra, és consideren com a fems.

Al preu del trinxera cal afegir-hi els cost de la construcció i amortització de la Sitja que ve a ser de 0,50 ptes/kg.

(60 vaques x 25 kg/dia x 365 dies = 550.000 kgs + 8 % mermes = 600.000 kgs any, cal construir 2 (dues) sitges de 400 m3 = 5 ample x 2,5 d’alt x 32 llarg; cost aproximat junt amb la fosa de recollida de sucs uns 6.000.000 de ptes, essent generosos, 20 anys d’amortització = 300.000 anyals dividit entre 600.000 kgs = 0,50 ptes/kg )

Pràcticament surten tots ENTRE 8,94 i 9,00 ptes/kg = 0.054 €/kg però entre el trinxera i la Borsa única ens queda: en un els sucs i en l’altre la borsa de plàstic.

Sobretot la qualitat de l’ensitjat, ja que en el moment que la planta es trinxada i aplastada entre dintre de la borsa, l’absència d’aire (que és el gran enemic de l’ensitjat) fa que comencin totes les reaccions que faran una fermentació correcta, mentre que en la sitja de trinxera caldrà un treball més acurat i seriós per obtenir una sitja de qualitat, ja que sovint es tapen l’endemà, no si posen prou pesos al damunt i les fermentacions comencen als dos dies ocasionant les mermes en quantitat que hem comptat abans.

Cal dir també que cobrir la sitja amb neumàtics usats està arribant al seu fi, per que:

• son contaminants al dissoldre l’aigua de pluja el cautxú i d’altres substàncies
• i per que la malla d’acer que porta dintre, si cau a l’Unifeed pot provocar l’aparició de vaques clavades.

Elimineu els neumàtics per evitar problemes més endavant.

La sitja de BdM no es pot embolicar en bala, però l’hi hem posat per comparar preus, penseu que d’altres matèries que s’hi ensitjen poden sortir molt cares, sobretot si la quantitat d’aigua del farratge es molt elevada perquè emboliquem aigua quasi a 4(quatre) ptes el quilo. I tenim desprès molta feina per destruir els plàstics que ens queden.

Així doncs caldria embolicar en BALA RODONA només productes de qualitat: digestabilitat alta, proteïna vertadera alta, poca quantitat de NH3, proteïna soluble baixa i amb un nivell de humitat per sota el 65%. També és important que la humitat no sigui molt baixa per evitar el creixement de fongs dintre de la bala.

Consell: Aprofitar els aliments propis de l’explotació és bo, però cal obtenir-los de la millor qualitat possible, perqué el seu preu optimitzi les produccions.